Menú Cerrar

ENTREVISTA A DANIEL DE LA BARRA

Cat.

Entrevista a Daniel de la Barra realitzada per Danilo Pioli

1- No has estudiat Art a la universitat ni en acadèmies, com has après a ser artista? Quina rellevància li dones a la teva formació no acadèmica per al desenvolupament de la teva carrera artística?

Vaig estar un parell d’anys a l’escola d’art contemporani a Lima. Crec que aquesta partida, vinculada a l’interès que tenia des de molt petit amb la pintura i la relació fictícia entre imatge-realitat, em van donar un punt de partida a nivell educatiu que segueixo explorant. Tampoc sóc fidel devot de la universitat. Crec en el carrer i en la relació amb l’entorn i les persones. En moure’ns constantment i ser atravessats per allò al que apel·lem.

2- En el “Artist Talk” que has impartit pels alumnes de Belles Arts, has parlat de “passat falsificat”, que entens per això?

M’interessa la idea d’escapar-me, del camuflatge, de l’estafa. Utilitzar o reproduir certs patrons, tant a nivell simbòlic, tècnic o conceptual; per parlar des d’aquest altre lloc i reconstruir o editar el seu relat. Està clar que el passat no pot transformar-se, però si el punt de vista per permetre l’existència d’altres directrius de desenvolupament en la història actual que poden / han de ser contemplades. Falsificar el passat és com estafar la història oficial.

3- Has comentat que en el passat vas treballar com falsificador d’obres. Molts dels teus treballs intenten desvetllar les falsificacions del passat i de la memòria (de les ciutats, per exemple). Quina relació tenen per a tu la memòria i la veritat?

Vaig estar un temps a Madrid falsificant algunes pintures de Castes i vaig descobrir un enorme plaer en burlar qui volgués decorar casa seva amb aquestes peces que donen origen a la classificació social sobre la base de la raça com un ordre tancat, objectualizat.

Més que desvetllar falsificacions del passat, crec que es tracta d’evidenciar la construcció ideològica darrere de la història hegemònica que respon inherentment a necessitats cognitives dels agents de poder i sistemes de producció, submissió i extracció cultural, física o natural que segueixen perpetuant classificacions i lògiques de poder en l’espectre social. El passat està carregat de ruïnes. Ruïnes que transpiren dolors invisibles pels seus porus oxidats. Ruïnes que salten repetitivament sobre els cadàvers de la història.

Es tracta d’evidenciar i assumir la memòria i derrota per permetre un altre tipus de vida en el present. Ser conscient de les ferides temporals. Reconciliar-les i assumir-les com a base constructiva d’aquest present en què desitgen convertir-se.

4- “Ocupar les institucions és més important que criticar-les des de fora”, ens expliques més aquesta afirmació teva?

Des de la nostra pràctica, més enllà dels mitjans de divulgació, considero important el compromís per generar o catalitzar pensament crític. Per això, en paral·lel a habitar la crítica des del digital, crec pertinent ocupar espais institucionals amb els quals puguem estar més o menys d’acord per refuncionalizarlos. No es tracta de posar en una vitrina la nostra pràctica, sinó d’aportar altres relats que tensionin les estructures de poder que ens sotmeten des de la mirada; i així, no esperar que segueixin sent ocupats per discursos reciclats.

5- Quin seria el teu consell per a un / a jove artista?

(I per a mi mateix) La inseparable relació entre la pràctica vivencial, l’emocional i les empremtes que aquestes juntes puguin deixar.


 

Cast.

Entrevista a Daniel de la Barra realizada por Danilo Pioli

1- No has estudiado Arte en la universidad ni en academias, ¿cómo has aprendido a ser artista? ¿Qué relevancia le das a tu formación no académica para el desarrollo de tu carrera artística?

Estuve un par de años en la escuela de arte contemporáneo en Lima. Creo que esta partida, vinculada al interés que tenía desde muy pequeño con la pintura y la relación ficticia entre imagen-realidad , me dieron un punto de partida a nivel educativo que sigo explorando. Tampoco soy fiel devoto de la universidad. Creo en la calle y en la relación con el entorno y las personas. En movernos constantemente y ser atravesados por aquello a lo que apelamos.

2- En el “Artist Talk” que has impartido para los alumnos de Bellas Artes, has hablado de “pasado falsificado”, ¿que entiendes por ello?

Me interesa la idea de escabullirme, del camuflaje, de la estafa. Utilizar o reproducir ciertos patrones, tanto a nivel simbólico, técnico o conceptual; para hablar desde ese otro lugar y reconstruir o editar su relato. Está claro que el pasado no puede transformarse, pero si el punto de vista para permitir la existencia de otras directrices de desarrollo en la historia actual que pueden/ deben ser contempladas. Falsificar el pasado es como estafar a la historia oficial.

3- Comentaste que en el pasado trabajaste como falsificador de obras. Muchos de tus trabajos intentan desvelar las falsificaciones del pasado y de la memoria (de las ciudades, por ejemplo) ¿que relación tienen para ti la memoria y la verdad?

Estuve un tiempo en Madrid falsificando algunas pinturas de Castas y descubrí un enorme placer en burlar a quien quisiera decorar su casa con estas piezas que dan origen a la clasificación social en base a la raza como un orden cerrado, objetualizado.

Más que desvelar falsificaciones del pasado, creo que se trata de evidenciar la construcción ideológica detrás de la historia hegemónica que responde inherentemente a necesidades cognitivas de los agentes de poder y sistemas de producción, sometimiento y extracción cultural, física o natural que siguen perpetuando clasificaciones y lógicas de poder en el espectro social. El pasado está cargado de ruinas. Ruinas que transpiran dolores invisibles por sus poros oxidados. Ruinas que saltan repetitivamente sobre los cadáveres de la historia.

Se trata de evidenciar y asumir la memoria y derrota para permitir otro tipo de vida en el presente. Ser consciente de las heridas temporales. Reconciliarlas y asumirlas como base constructiva de ese presente en que desean convertirse.

4- “Ocupar las instituciones es más importante que criticarlas desde fuera”, ¿nos explicas más esta afirmación tuya?

Desde nuestra práctica, más allá de los medios de divulgación, considero importante el compromiso por generar o catalizar pensamiento crítico. Para esto, en paralelo a habitar la crítica desde lo digital, creo pertinente ocupar espacios institucionales con los que podamos estar más o menos de acuerdo para refuncionalizarlos. No se trata de poner en vitrina nuestra práctica, sino de traer otros relatos que tensionen las estructuras de poder que nos someten desde la mirada; y así, no esperar a que sigan siendo ocupados por discursos reciclados.

5- ¿Cuál sería tu consejo para un/a joven artista?

(Y hacia mi mismo) La inseparable relación entre la práctica vivencial, lo emocional y las huellas que estas juntas puedan dejar .


Eng.

Daniel de la Barra interviwed by Danilo Pioli

1- You have not studied art in university or academies, how have you learned to be an artist? What relevance has your non-academic training for the development of your artistic career?

I was a couple of years at the contemporary art school, in Lima. I think that this initiation, linked to the interest I had, from a very young age, for painting and the fictional relationship between image and reality, gave me a starting point at an educational level, that I am still exploring. I am not a faithful devotee of the university. I believe in the street and the relationship with the environment and people. In constantly moving and being touched by these what we appeal to.

2- In the “Artist Talk” that you have given for the students of Fine Arts, you have spoken of “falsified past”, what do you understand by it?

I am interested in the idea of ​​sneaking, the camouflage, the scam. To use or reproduce certain patterns, both at a symbolic, technical or conceptual level; to speak from another place and reconstruct or edit the story. It is clear that the past cannot be transformed, but the point of view can be changed, to allow the existence of other development guidelines in the current history that can / should be contemplated. Falsifying the past is like cheating official history.

3- You commented that in the past you worked as a forger of artworks. Many of your works try to reveal the falsifications of the past and the memory (from cities, for example), what relationship do memory and truth have for you?

I spent some time in Madrid falsifying some paintings of Castas and I discovered a great pleasure in outwitting those who wanted to decorate their house with these pieces, that represented the social classification based on race as a closed, objectualized order.

Rather than uncover falsifications of the past, I believe that it is about showing the ideological construction behind the hegemonic history, that inherently responds to the cognitive needs of the agents of power and means of production, submission and cultural, physical or natural extraction, that continues to perpetuate classifications and logics of power in the social spectrum. The past is full of ruins. Ruins that perspire invisible pain from their rusted pores. Ruins that repeatedly jump over the corpse of history.

It is about showing and assuming memory and defeat, to allow another type of life in the present. To be aware of temporary injuries. Reconcile them and assume them as a constructive basis for that present in which they wish to become.

4- “Occupying the institutions is more important than criticizing them from the outside”. Can you explain this statement of yours further?

From our practice, beyond the media, I consider important the commitment to generate or catalyze critical thinking. For this, in parallel to inhabiting criticism from the digital point of view, I think it is pertinent to occupy institutional spaces, with which we can more or less agree, to re-functionalize them. It is not about putting our practice on display, but about bringing other stories that forces the power structures that subject us; and thus, not waiting for them to continue being occupied by recycled speeches.

5- What would be your advice for a young artist?

(And towards myself) The inseparable relationship between experiential practice, the emotional and the traces that these together can leave.

Artículos relacionados

pornobonjourxnxz.infopornhud.bizpornlf.compornmegahd.comxdesiporn.biz