WORK.Master és un programa de l’HEAD, escola superior d’art i disseny de Ginebra. WORK.Master és, com el seu nom ho indica, un programa d’estudi superior, del qual gairebé 50% dels alumnes vénen de fora de Suïssa. Els seus promotors són els artistes Laurent Schmid i Lili Reynaud-Dewar (el treball de la qual destacava en la Biennal de Venècia 2015). El currículum contempla seminaris d’actors destacats del pensament, xerrades d’artistes convidats que combinen plantejaments teòrics i un relat concret i detallat dels seus projectes o bé tallers (anomenats “laboratoris”) impartits per artistes professionals.
Reflexió conceptual
WORK.Master reivindica la pràctica com a base del programa d’estudi. No obstant això, més que un marc per a la creació guiada d’un o de diferents projectes individuals, la pedagogia privilegia el treball autònom de l’estudiant, mentre que les classes són el lloc per a descobrir i articular una discussió al voltant de diferents punts d’interès definits de manera lliure pels professors Poden tenir una relació amb els treballs però son sobretot una oportunitat pels estudiants per a ampliar el seu marc de coneixement i desenvolupar les seves habilitats conceptuals i discursives.
Marc permanent de creació
És important la projecció dels estudiants en un marc de creació permanent. Fins i tot els exercicis normalment més acadèmics, com a la redacció obligatòria d’una tesina, són de forma lliure: qui vol provar escriure-la amb un format de relat ficcional o d’exercici literari pot perfectament fer-ho. En totes les activitats, s’invita a pensar el format i el procés des de les formes de fer d’un artista.
Individualitats i fluïdesa
El programa de WORK.Master vol afavorir l’emancipació a través d’una metodologia que privilegia la llibertat no només pedagògica sinó de creació. Com funciona? El programa privilegia activitats no emmarcades com a passejar, reflexionar, descobrir nous llocs, involucrar-se en el teixit social i/o artístic de la ciutat, establir xerrades fora de la universitat i fora dels horaris normalitzats, etc.
Tot el que permeti a les aspiracions i sensibilitats de cadascú dels integrants del programa (professors i estudiants) expressar-se i desenvolupar-se de manera autònoma podria tenir cabuda a WORK.Master. Es privilegia tant el pensament i intercanvi teòric informal com el fer, és a dir, la producció expositiva, de publicacions, de vídeos o qualsevol altre format, mentre es faci en el respecte i suport de les individualitats i amb un caràcter no impost de les activitats.
Irrepetibilitat i riscos
WORK.Master es va construir sobre tres bases que s’inspiren d’aquesta filosofia i recolzen la idea de diàleg lliure i d’intercanvi:
-
- un currículum centrat en la pràctica o el projecte de l’estudiant
- un treball col·lectiu o en xarxes
- un format pedagògic poc ortodox en el qual cada professor desenvolupa la seva labor en les seves formes pròpiesAquestes tres dimensions ajuden a fer que cada promoció del WORK.Master sigui fonamentalment única i irrepetible. És aquí el nus principal del programa, és a dir la seva capacitat d’emancipació però també la seva exigència d’implicació: s’aplica al Màster amb la suposició que els estudiants són plenament conscients de la llibertat que se’ls hi atorga (riscos i responsabilitats associades) amb un marc que pot comportar una sensació de desmotivació o falta d’interès pels projectes individuals, si no és ben entès.
Privilegi i model d’actuació
La posició privilegiada de l’HEAD Genève en el sistema global de l’educació artística permet també a WORK-Master oferir oportunitats de col·laboració professionals que segurament no són a l’abast de qualsevol centre educatiu, que siguin col·laboracions en concepte de coproductor amb centres d’art de primer nivell mundial o un premi que permet exposar en una galeria de Ginebra. La pressió dels premis (l’HEAD ofereix diferents premis en els seus màsters) reflecteix, per cert, la realitat de l’activitat professional dels artistes en el sistema global, però pot entrar en conflicte amb la voluntat d’emancipació individual i de llibertat processual.
Si bé no és una experiència fàcil de replicar, aquest model posa la llum sobre la necessitat de treure qualsevol frontera entre l’àmbit de l’ensenyament i l’àmbit professional. Això no obstant, fer-ho a escala global com ho fa l’Head gràcies al seu prestigi, els seus mitjans i el seu equip pedagògic que beneficia d’una bona inserció en el sistema de l’art no és ni fàcil ni, pot ser, desitjable: per a facilitar la relació entre art i educació, però també la seva relació amb el context, és segurament preferible privilegiar les col·laboracions amb centres d’art, espais, galeries, projectes, museus i institucions locals.