Menú Cerrar

Entrevista a Pedro Torres

Cat.

Entrevista a Pedro Torres realitzada per Júlia García Bofill.

 

1- La teva pràctica artística requereix una gran càrrega de treball de recerca. Sempre ha estat així? Com coexisteixen el treball intel·lectual i el creatiu a la teva obra?

Algunes obres sorgeixen d’una cosa més senzilla, d’una fer més pràctic, mentre que d’altres sí que sorgeixen d’un procés de recerca més específic i metodològic. De totes maneres, com a artista crec que sempre hi ha un gran procés de recerca per darrere, cosa que es va desenvolupant, desplegant-se. Un procés artístic que interconnecta les obres i els projectes, en alguns moments més puntuals que en altres, i es va materialitzant en determinades formes. Per mi, el treball intel·lectual és part del treball creatiu. Sempre estem processant les coses –amb la ment, amb les mans o amb altres eines– i com a artista aquest treball intel·lectual precedeix o procedeix el treball artístic. De la mateixa manera que fer artístic, l’experimentació, la pràctica influeixen en el pensar, en com entendre les coses, i això porta a un camí més reflexiu o filosòfic. Així que tots dos formen part d’una mateixa trajectòria.

 

2- Tant conceptual com formalment abastes moltes disciplines. Explica’ns una mica més sobre com treballes per condensar o unir tantes disciplines conceptuals (física, història, filosofia,…) i formals (vídeo, instal·lació, gràfica,… I fins i tot dansa). Com sorgeixen interessos tan dispars i què et permet creativament projectar-los conjuntament?

Crec que el fet de no tenir una formació artística específica en un determinat mitjà i tenir una ment curiosa, oberta, m’ha permès tenir certa llibertat artística i provar diferents suports. És clar que alguns m’interessen més que altres, perquè normalment utilitzo el mitjà en funció del concepte, del que vull transmetre, i treballo amb determinats conceptes. També hi ha molta intuïció tant en el procés de materialització com en la investigació. Pel que fa a les disciplines, el que m’interessa és navegar, fluir entre autors, teories, històries i imatges i aprofundir en determinats punts, però sempre des de la pràctica artística, que és, justament, un lloc on per mi fa sentit ajuntar coses tan dispars. En el text d’una exposició recent, el comissari Mario Ciaramitaro descriu el meu procés de manera encertada i poètica amb aquestes paraules: “Pedro Torres collects theories of the astronomical, cosmological universe as one might collect peculiar stones on a mountain path. He observes them, studies them, selects them, and takes them with him. Then, he places them next to each other, building a precious and simple aesthetic experience of thoughts and theories that try to explain phenomena that we will never see. Just as a scientific illustration can be an aesthetic experience, an engine for the imagination and our perspective on sidereal space, Pedro Torres evokes a small cosmos that becomes an experience for our bodies, always balancing the conceptual with the aesthetic.”

 

3- Com planteges lexperiència artística des del punt de vista de lobservador? Quin grau d’implicació ha d’establir el visitant per endinsar-se al teu univers conceptual?

El punt de vista de l’observador és fonamental. Sense la mirada d’aquest observador, que es troba amb l’obra, el significat no s’acaba de completar. En el meu cas, depenent de l’obra o projecte, hi ha més o menys implicació, diguem-ne, física. La implicació intel·lectual sempre hi és, o hauria de ser-hi, i en alguns projectes sí que m’interessa provocar certa reacció, afectació, al cos o posició de l’observador. Som éssers amb determinats sentits i per mitjà d’ells percebem el món. La visió, com a primats que som, és la nostra principal modalitat sensorial i per aquí entren moltes de les meves obres, però també he explorat molt la dimensió sonora i fins i tot olfactiva en altres casos. Treballo molt amb la noció de capes, físiques i conceptuals, així que la implicació de l’observador també us pot portar a descobrir més aspectes de les obres, en segons quins casos.

 

4- Has participat en dues ocasions al programa Polaritats que Homesession té en col·laboració amb la Universitat de Barcelona i el centre d’art La Capella. Com valores aquestes dues experiències, en tots dos espais?

En tots dos casos va ser molt interessant poder compartir amb els assistents la meva pràctica des de diferents llocs. A La Capella, la presentació va estar enfocada a l’últim projecte que havia fet, Un trou dans la main, desenvolupat a la residència a art3, a Valence, i vaig poder compartir algunes imatges de la instal·lació resultant, però també comentar el procés i la investigació per darrere, el que em va permetre contextualitzar-la a la meva pràctica general. Ja a la universitat, vam fer una feina més pràctica i reflexiva, a partir d’algunes obres i interessos meus. Per mi va ser molt gratificant treballar amb ells i veure els resultats. Espero que per a ells també hagi estat un exercici fructífer, tant allà en el momento, com per reflexions futures.


 

Cast.

Entrevista a Pedro Torres realizada por Júlia García Bofill.

 

1- Tu práctica artística requiere una gran carga de trabajo de investigación. ¿Siempre ha sido así? ¿Cómo coexisten el trabajo intelectual y el creativo en tu obra?

Algunas obras surgen de algo más sencillo, de un hacer más práctico, mientras que otras sí surgen de un proceso de investigación más específico y metodológico. De todas formas, como artista creo que siempre hay un gran proceso de investigación por detrás, algo que se va desarrollando, desplegándose. Un proceso artístico que interconecta las obras y proyectos, en algunos momentos más puntuales que en otros, y se va materializando en determinadas formas. Para mí, el trabajo intelectual es parte del trabajo creativo. Siempre estamos procesando las cosas –con la mente, con las manos o con otras herramientas– y como artista este trabajo intelectual precede o procede el trabajo artístico. De la misma manera que el hacer artístico, la experimentación, la práctica influyen en el pensar, en cómo entender las cosas, y esto lleva a un camino más reflexivo o filosófico. Así que ambos son parte de una misma trayectoria.

 

2- Tanto conceptual como formalmente abarcas muchas disciplinas. Cuéntanos un poco más acerca de cómo trabajas para condensar o aunar tantas disciplinas conceptuales (física, historia, filosofía,…) y formales (vídeo, instalación, gráfica,… E incluso danza). ¿Cómo surgen intereses tan dispares y qué te permite creativamente proyectarlos en conjunto?

Creo que el hecho de no tener una formación artística específica en determinado medio y tener una mente curiosa, abierta, me ha permitido tener cierta libertad artística y probar diferentes soportes. Está claro que algunos me interesan más que otros, porque normalmente utilizo el medio en función del concepto, de lo que quiero transmitir, y trabajo con determinados conceptos. También hay mucha intuición tanto en el proceso de materialización, como en la investigación. En cuanto a las disciplinas, lo que me interesa es navegar, fluir entre autores, teorías, historias e imágenes y profundizar en determinados puntos, pero siempre desde la práctica artística, que es, justamente, un lugar donde para mí hace sentido juntar cosas tan dispares. En el texto de una exposición reciente, el comisario Mario Ciaramitaro describe mi proceso de forma acertada y poética con estas palabras: “Pedro Torres collects theories of the astronomical, cosmological universe as one might collect peculiar stones on a mountain path. He observes them, studies them, selects them, and takes them with him. Then, he places them next to each other, building a precious and simple aesthetic experience of thoughts and theories that try to explain phenomena that we will never see. Just as a scientific illustration can be an aesthetic experience, an engine for the imagination and our perspective on sidereal space, Pedro Torres evokes a small cosmos that becomes an experience for our bodies, always balancing the conceptual with the aesthetic.”

 

3- Cómo planteas la experiencia artística desde el punto de vista del observador? ¿Qué grado de implicación debe establecer el visitante para adentrarse en tu universo conceptual?

El punto de vista del observador es fundamental. Sin la mirada de ese observador, que se encuentra con la obra, el significado de la misma no termina de completarse. En mi caso, dependiendo de la obra o proyecto, hay mayor o menor implicación, digamos, física. La implicación intelectual siempre está, o debería estar, y en algunos proyectos sí que me interesa provocar cierta reacción, afectación, en el cuerpo o posición del observador. Somos seres con determinados sentidos y a través de ellos percibimos el mundo. La visión, como primates que somos, es nuestra principal modalidad sensorial y por ahí entran muchas de mis obras, pero también he explorado mucho la dimensión sonora e incluso olfativa en otros casos. Trabajo mucho con la noción de capas, físicas y conceptuales, así que la implicación del observador también le puede llevar a descubrir más aspectos de las obras, en según qué casos.

 

4- Has participado en dos ocasiones en el programa Polaritats que Homesession tiene en colaboración con la Universidad de Barcelona y el centro de arte La Capella. ¿Cómo valoras estas dos experiencias, en ambos espacios?

En ambos casos fue muy interesante poder compartir con los asistentes mi práctica desde diferentes lugares. En La Capella, la presentación estuvo enfocada en el último proyecto que había hecho, Un trou dans la main, desarrollado en la residencia en art3, en Valence, y pude compartir algunas imágenes de la instalación resultante, pero también comentar el proceso y la investigación por detrás, lo que me permitió contextualizarla en mi práctica general. Ya en la universidad, hicimos un trabajo más práctico y reflexivo, a partir de algunas obras e intereses míos. Para mí fue muy gratificante trabajar con ellos y ver los resultados. Espero que para ellos también haya sido un ejercicio fructífero, tanto allí en el momento, como para reflexiones futuras.


 

Eng.

Interview with Pedro Torres by Júlia García Bofill.

 

1- Your artistic practice requires a great deal of research work. Has it always been like this? How do intellectual and creative work coexist in your work?

Some works emerge from something simpler, more practical, while others do emerge from a more specific and methodological research process. In any case, as an artist I believe that there is always a great process of research behind it, something that is developing, unfolding. An artistic process that interconnects the works and projects, in some moments more punctual than in others, and materialises in certain forms. For me, intellectual work is part of the creative work. We are always processing things – with the mind, with the hands or with other tools – and as an artist this intellectual work precedes or proceeds the artistic work. In the same way that artistic making, experimentation, practice influences thinking, how to understand things, and this leads to a more reflective or philosophical path. So both are part of the same trajectory.

 

2- Both conceptually and formally you span many disciplines. Tell us a bit more about how you work to condense or bring together so many conceptual (physics, history, philosophy,…) and formal (video, installation, graphics,… And even dance) disciplines. How do such disparate interests emerge and what allows you to creatively project them together?

I think the fact of not having a specific artistic training in a certain medium and having a curious, open mind has allowed me to have a certain artistic freedom and to try out different media. It’s clear that some interest me more than others, because I normally use the medium according to the concept, to what I want to transmit, and I work with certain concepts. There is also a lot of intuition both in the process of materialisation and in the research. As for the disciplines, what interests me is to navigate, to flow between authors, theories, histories and images and to go deeper into certain points, but always from the artistic practice, which is, precisely, a place where it makes sense to me to bring together such disparate things. In the text of a recent exhibition, the curator Mario Ciaramitaro describes my process in an apt and poetic way with these words: “Pedro Torres collects theories of the astronomical, cosmological universe as one might collect peculiar stones on a mountain path. He observes them, studies them, selects them, and takes them with him. Then, he places them next to each other, building a precious and simple aesthetic experience of thoughts and theories that try to explain phenomena that we will never see. Just as a scientific illustration can be an aesthetic experience, an engine for the imagination and our perspective on sidereal space, Pedro Torres evokes a small cosmos that becomes an experience for our bodies, always balancing the conceptual with the aesthetic”.

 

3- How do you approach the artistic experience from the viewer’s point of view? What degree of involvement must the visitor establish in order to enter your conceptual universe?

The viewer’s point of view is fundamental. Without the gaze of the observer, who encounters the work, the meaning of the work is not complete. In my case, depending on the work or project, there is more or less, shall we say, physical involvement. The intellectual implication is always there, or should be, and in some projects I do want to provoke a certain reaction, an affectation, in the body or position of the observer. We are beings with certain senses and through them we perceive the world. Vision, as the primates that we are, is our main sensory modality and that’s where many of my works come in, but I’ve also explored the dimension of sound and even smell in other cases. I work a lot with the notion of layers, physical and conceptual, so the involvement of the observer can also lead him or her to discover more aspects of the works, in certain cases.

 

4- You’ve participated on two occasions in the Polaritats programme that Homesession has in collaboration with the University of Barcelona and the art centre La Capella. How do you value these two experiences, in both spaces?

In both cases it was very interesting to be able to share with the audience my practice from different places. At La Capella, the presentation focused on the last project I had done, Un trou dans la main, developed during the residency at art3, in Valence, and I was able to share some images of the resulting installation, but also to comment on the process and the research behind it, which allowed me to contextualise it in my general practice. At the university, we did more practical and reflective work, based on some of my own works and interests. It was very rewarding for me to work with them and see the results. I hope that for them it has also been a fruitful exercise, both there at the time and for future reflections.

 

 

Artículos relacionados