Menú Cerrar

DANIEL DE LA BARRA . WORKSHOP

Cat.

DANIEL DE LA BARRA . WORKSHOP

 

25.11.2020 | 10.15h | Xerrada virtual

 

Assistents: 22 Alumnes de 4rt curs del grau de Belles Arts i Òscar Padilla (professor de la Universitat de Barcelona)

 

L’activitat va tenir lloc de manera virtual i s’adreçava a l’alumnat de la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, amb l’acompanyament i suport del professor Òscar Padilla.

Aquesta activitat es va desenvolupar en unes condicions excepcionals degut a la crisi generada pel Covid-19. Dur a terme un taller a distancia i guiat de manera telemàtica, ha suposat un gran repte, tant per l’artista com pels assistents.

Aquest workshop es va realitzar posteriorment a una xerrada de presentació amb el mateix artista, la qual va permetre delimitar un marc d’activitat i pensament, així com establir un clima de proximitat entre l’artista i l’alumnat.

 

En aquesta ocasió, De la Barra va introduir-los un marc teòric específic sobre el qual desenvolupar la proposta. Va parlar-los de les expedicions botàniques que van tenir lloc a Amèrica llatina entre els segles XVII i XIX per part dels colonitzadors. Aquestes expedicions es realitzaren amb l’objectiu d’avaluar i enregistrar tots aquells béns naturals (vegetals, minerals i humans) del territori envaït, per a la seva explotació. Amb la extracció minera i la implantació de camps de monocultiu, va industrialitzar-se forçosament el territori “salvatge” i va ser insertat en el circuit de productivitat i acumulació capitalista que encara avui és vigent.

El resultat formal d’aquestes expedicions eren una sort de catàlegs il·lustrats de la mà dels pintors nouvinguts. En aquest cas doncs, la imatge pictòrica adopta una funció colonial, que sosté pràctiques i lògiques extractives i de dominació. Els recursos naturals són mirats com a terreny de conquesta i aquesta mirada és representada i perpetuada a través de la imatge.

La proposta de l’artista parteix de la voluntat de capgirar aquestes lògiques, partint del mateix format usat pels colonitzadors (el catàleg de botànica) per a desemmascarar les realitats socials i ambientals que s’amaguen darrera de l’agroindústria avui en dia. Aquestes no són sinó la conseqüència o l’herència de les lògiques colonials de temps passats.

Per a acostar els alumnes a iniciar les seves investigacions particulars, l’artista va mostrar-los casos actuals d’explotació ferotge dels recursos naturals i humans en el marc de l’agroindustria: la “quinoa” als Andes peruans i bolivians, la soja, la palma,.. i altres realitats més properes com la fruita a Lleida i l’arròs al Delta de l’Ebre, entre d’altres exemples.

 

Un cop introduït el tema, va proposar-los investigar lliurement durant 2 hores, de manera individual o en petits grups. Va animar-los a cercar l’origen dels productes que consumim, a investigar quines possibles realitats humanes s’amaguen darrere d’aquests,… Un cop passat aquest temps, alguns dels alumnes van animar-se a compartir les seves investigacions i a apuntar possibles formalitzacions finals, en diàleg amb l’artista.

Van posar-se sobre la taula temes molt interessants i possibles formats més enllà de la il·lustració botànica clàssica, que podrien encaixar en la proposta i enriquir-la.

Unx alumnx va començar a investigar sobre el Safrà i les condicions de la seva recol·lecció per part de les dones. Unx alumnx va plantejar-se treballar sobre la poma lleidatana a partir del collage digital, apuntant una possible solució poètica a la seva proposta, vinculant-hi la connotació de “pecat” provinent de la tradició simbòlica judeocristiana. Unx altrx va plantejar la qüestió de com l’algoritme de Google dificulta accedir a la informació impugnable sobre aquests productes, i va plantejar-se utilitzar aquest fet per representar aquesta mateixa invisibilitat social. Una parella d’alumnxs va decidir investigar sobre la taronja, el seu orígen asiàtic i la seva posterior apropiació per part de l’Estat Español com a producte “nacional”  i identitari (especialment al País Valencià).  Altrxs alumnxs van animar-se a compartir processos de recerca més difusos, o a compartir casos personals com a treballadors en l’agroindústria, plantejant problemàtiques de precarització laboral juvenil i quines condicions diferencien el treball per a “joves blancs” i el treball per a “immigrants” dins aquesta indústria, entre d’altres temes de debat.

Cap al final de la sessió es va proposar crear una carpeta digital compartida per a continuar amb els processos de recerca i de formalització en diàleg amb l’artista i els companys, i es va acordar una futura trobada virtual per a tancar les propostes i pactar la formalització final d’aquest catàleg d’una “expedició botànica” crítica.

 

Daniel De La Barra (Lima, Perú.1992). Ha estat resident a Homesession el passat mes de juliol i tornarà a Homesession, en el marc de el programa Invited que compta amb una beca de producció per presentar l’evolució del seu projecte “Això no és un paisatge”. Es mou entre la pintura, la instal·lació i la intervenció pública, centrant el seu treball en l’antropologia urbana, la memòria històrica i la identitat de les societats dins de l’homogeneïtzació de l’espai públic i la imposició jeràrquica de poders de dominació en el marc del capitalisme colonial. Comença els seus estudis al 2012 a l’Escola d’Art Contemporani Corrent Altern (Lima, Perú) fins a 2014 que es trasllada a Madrid a continuar els seus estudis de pintura. L’any 2017 és acceptat com a artista resident a La Escocesa Fàbrica de Creació (Barcelona), on roman fins al 2020.


 

Cast.

DANIEL DE LA BARRA . WORKSHOP

 

25.11.2020 | 10.15h | Charla virtual

 

Asistentes: 22 Alumnos de 4º curso del grado en Bellas Artes y Oscar Padilla (profesor de la Universidad de Barcelona)

 

La actividad tuvo lugar de manera virtual y se dirigía al alumnado de la facultad de Bellas Artes de la Universidad de Barcelona, ​​con el acompañamiento y apoyo del profesor Òscar Padilla.

Esta actividad se desarrolló en unas condiciones excepcionales debido a la crisis generada por el Covid-19. Llevar a cabo un taller a distancia y guiado de manera telemática, ha supuesto un gran reto, tanto para el artista como para los asistentes.

Este workshop se realizó posteriormente a una charla de presentación con el mismo artista. Esta primera charla permitió delimitar un marco de actividad y pensamiento, así como establecer un clima de proximidad entre el artista y el alumnado.

 

En esta ocasión, De la Barra introdujo un marco teórico específico sobre el cual desarrollar la propuesta. Les habló de las expediciones botánicas que tuvieron lugar en América latina entre los siglos XVII y XIX por parte de los colonizadores. Estas expediciones se realizaron con el objetivo de registrar y evaluar todos aquellos bienes naturales (vegetales, minerales y humanos) del territorio invadido, para su explotación. Con la extracción minera y la implantación de campos de monocultivo, se industrializó forzosamente el territorio “salvaje” y fue insertado en el circuito de productividad y acumulación capitalista, que aún hoy está vigente.

El resultado formal de estas expediciones eran una suerte de catálogos y ilustrados, de la mano de los pintores colonos. En este caso pues, la imagen pictórica adopta una función colonial, que sostiene prácticas y lógicas extractivas y de dominación. Los recursos naturales son mirados como terreno de conquista y esta mirada es representada y perpetuada mediante la imagen.

La propuesta del artista parte de la voluntad de invertir estas lógicas, partiendo del mismo formato usado por los colonizadores (el catálogo de botánica) para desenmascarar las realidades sociales y ambientales que se esconden detrás de la agroindustria hoy en día. Éstas no son sino la consecuencia o herencia de las lógicas coloniales de tiempos pasados.

Para acercar a los alumnos a emprender sus respectivos procesos de investigación, el artista les mostró algunos ejemplos de casos actuales de explotación feroz de los recursos naturales y humanos, en el marco de la agroindustria: la “quinua” en los Andes peruanos y bolivianos, la soja , la palma, .. y otras realidades más cercanas como la fruta en Lleida y el arroz en el Delta del Ebro, entre otros ejemplos.

 

Una vez introducido el tema, les propuso investigar libremente durante 2 horas, de manera individual o en pequeños grupos. Les animó a buscar el origen de los productos que consumimos, a investigar qué posibles realidades humanas se esconden detrás de ellos, … Una vez pasado este tiempo, algunos de los alumnos se animaron a compartir sus investigaciones y apuntar posibles formalizaciones finales, en diálogo con el artista.

Se pusieron sobre la mesa temas muy interesantes y posibles formatos más allá de la ilustración botánica clásica, que podrían encajar en la propuesta y a su vez, enriquecerla.

Unx alumnx empezó a investigar sobre el Azafrán y las condiciones de su cosechadora  i recolección por parte de las mujeres. Unx alumnx se planteó trabajar sobre la manzana leridana a partir del collage digital, apuntando una posible solución poética a su propuesta, vinculando la connotación de “pecado” proveniente de la tradición simbólica judeocristiana. Unx otrx planteó la cuestión de cómo el algoritmo de Google dificulta el acceso a la información impugnable sobre estos productos, y se planteó utilizar este hecho para representar esta misma invisibilidad social. Una pareja de alumnxs decidió a investigar sobre la naranja, su origen asiático y su posterior apropiación por parte del Estado Español como producto “nacional” e identitario (especialmente en Valencia). Otrxs alumnxs se animaron a compartir procesos de investigación más difusos, o compartir casos personales como trabajadores en la agroindustria, planteando problemáticas de precarización laboral juvenil y qué condiciones diferencian el trabajo para “jóvenes blancos” y el trabajo para “inmigrantes” dentro de esta industria, entre otros temas de debate.

Hacia el final de la sesión se propuso crear una carpeta digital compartida para continuar con los procesos de investigación y de formalización en diálogo con el artista y los compañeros, y se acordó un futuro encuentro virtual para cerrar las propuestas y pactar la formalización final de este catálogo de una “expedición botánica” crítica.

 

Daniel De La Barra (Lima, Perú.1992). Ha sido residente en Homesession el pasado mes de julio y volverá a Homesession, en el marco del programa Invited que cuenta con una beca de producción para presentar la evolución de su proyecto “Esto no es un paisaje”. Se mueve entre la pintura, la instalación • instalación y la intervención pública, centrando su trabajo en la antropología urbana, la memoria histórica y la identidad de las sociedades dentro de la homogeneización del espacio público y la imposición jerárquica de poderes de dominación en el marco del capitalismo colonial. Comienza sus estudios en 2012 en la Escuela de Arte Contemporáneo Corriente Alterna (Lima, Perú) hasta 2014 que se traslada a Madrid a continuar sus estudios de pintura. El año 2017 es aceptado como artista residente en La Escocesa Fábrica de Creación (Barcelona), donde permanece hasta 2020.


 

Eng.

 

DANIEL DE LA BARRA . WORKSHOP

 

25.11.2020 | 10.15h | Virtual talk

 

Attendees: 22 4th year students from the Fine Arts degree and Òscar Padilla (professor at the University of Barcelona)

  

The activity took place online, and was addressed to 4th year students from the Faculty of Fine Arts from the University of Barcelona, ​​with the attendance of Professor Òscar Padilla.

The workshop was developed in exceptional conditions, due to the Covid-19 crisis. Carrying out a remote and telematically guided workshop has been a great challenge, both for the artist and for the attendees.

This workshop was held after a presentation talk with the same artist. This first talk allowed the artist to define a framework of thought and activity. Moreover, it allowed to establish a climate of proximity between the artist and the students.

On this occasion, De la Barra introduced a more specific theoretical framework to develop the proposal. He told them about the botanical expeditions that took place in Latin America between the seventeenth and nineteenth centuries by the colonizers. These expeditions were carried out with the objective of registering and evaluating all those natural resources – plant, mineral and human – of the invaded territory, for their exploitation. With mining extraction and the implementation of monoculture fields, the “wild” territory was forcedly industrialized and was inserted into a capitalistic productivity and accumulation logic, which is still in force today.

The formal result of these expeditions was a kind of catalogues or illustrated books, produced by the colonial painters. In this case, the pictorial image adopts a colonial function, which supports extractive and domination practices and logics. Natural resources are viewed as a terrain of conquest, and this idea is represented and perpetuated through the image.

The artist’s proposal is based on the will to invert these logics, starting from the same format used by the colonizers (the botanical catalogue) to unmask the social and environmental realities that are hidden behind the agroindustry today. These are, in fact, the consequence or inheritance of the colonial logic of past times.

To bring the students closer to undertaking their respective research processes, the artist showed them some examples of current cases of fierce exploitation of natural and human resources, within the framework of agribusiness: “Quinoa” in the Peruvian and Bolivian Andes, soybeans, palm,… and other closer cases such as fruit in Lleida and rice in the Ebro’s delta, among other examples.

Once the topic had been introduced, he proposed them to investigate freely for 2 hours, individually or in small groups. He encouraged them to look for the origin of the products we consume, to investigate what possible human realities are hidden behind them… Once time has ran out, some of the students were encouraged to share their research and point out possible final formalizations, in dialogue with the artist.

The students came out with very interesting topics and possible formats beyond the classical botanical illustration, which could fit into the proposal.

A student began to investigate saffron and the conditions of its harvesting and gathering by women. One student decided to work on the apples from Lleida, using digital collage. She pointed out a possible poetic solution to her proposal, taking into account the connotation of the apple as a symbol of “sin” in the Judeo-Christian tradition. Another student raised the question of how Google’s algorithm makes it difficult to access “dark information” about these products. He considered using this fact to represent this same social invisibility. A couple of students decided to investigate the orange, its Asian origin and its subsequent appropriation by the Spanish State as a “national” and identity product (especially in Valencia). Other students were encouraged to share more diffuse research processes, or share personal cases as workers in the agribusiness, raising problems of youth precariousness, and what conditions differentiate work for “young whites” and labour for “immigrants” within this industry, among other topics of debate.

Towards the end of the session, they proposed to create a shared digital folder to continue with the investigation and formalization processes in dialogue with the artist and colleagues. They planned a virtual meeting to close the proposals and agree on the final formalization of this catalogue of a critical “botanical expedition”.

 

Daniel De La Barra (Lima, Peru. 1992). He has been a resident at Homesession last July and will return to Homesession within the framework of the INVITED program, that has a production grant to present the evolution of his project “Este no es un paisaje“.

He moves between painting, installation and public intervention, focusing his work on urban anthropology, historical memory and the identity of societies within the homogenization of public space and the hierarchical imposition of powers of domination in the framework of colonial capitalism.

He began his studies in 2012 at the Corriente Alterna School of Contemporary Art (Lima, Peru) until 2014 when he moved to Madrid to continue his painting studies. In 2017 he was accepted as a resident artist at La Escocesa Fabrica de creaciò (Barcelona), where he remains.

 

 

Artículos relacionados