Presentem aquí un extracte i les links cap al text redactat per Oriol Fontdevila per a la primera publicació realitzada dins del programa Polaritats.
“Busquem actituds crítiques treballant la limítrofa humana. Projectes que no confonguin la mediació ambla restauració de l’edat mitjana.”
Javier Peñafiel (1)
L’art no és una qüestió d’autonomia, sinó que la seva potencialitat rau en els vincles. L’estètica idealista i el formalisme modern va deduir la possibilitat del’autonomia a partir de fixar l’atenció en aspectes que són intrínsecs a la fisicalitatl’art, tal i com són les característiques formals i materials dels seus mitjans i tecnologies. Certament, el poder de l’art és consubstancial a aquests aspectes. Però, alhora, pensem que la possibilitat de l’art s’activa quan les qualitats de l’objecte s’associen amb instàncies considerablement més heterogènies. L’art és una qüestió inherent a la forma però, alhora, és indefectiblement relacional. El seu poder, per tant, no pot tenir a veure amb una configuració sobirana com és l’autonomia, sinóque es tracta d’un poder relatiu i performatiu – allò que en anglès s’anomena “agency” (2).
L’art com a agent de mediació
(…)
És a dir, si atenem a la pràctica artística en tant que tecnologia social, el principi del formalisme –l’art és allò estèticament rellevant– no entra en conflicte amb el principi de la sociologia crítica –l’art és allò que els agents de l’art estableixen com atal–. Un cop acceptem que la potencialitat de l’art rau tant en la forma com en lesmediacions que es despleguen al seu voltant, tan el formalisme com la sociologia crítica es veurien rearticulats segons un paradigma relacional i performatiu queprova d’explicar el fenomen de l’art a través d’agències humanes i no-humanes quemantenen en tot moment la capacitat d’influència les unes sobre les altres. I és en aquest sentit que podem plantejar, també, l’objecte artístic com un agent demediació, el qual conté, per si mateix, una agència pel que fa a teixir i desfer les xarxes (3).
(…)
Leer el texto completo:
L’art de la mediació Oriol Fontdevila CAT
-
Peñafiel, Javier (2016). “Limitrofías. Convocatoria/ incitación a agentres creativos destinada a Can Felipa”. Can Felipa Arts Visuals. Barcelona. En línia:http://www.cccanfelipa.cat/uploads/editor/limitrofias-penafiel.pdf
-
El concepte “agency” es refereix a la capacitat d’acció d’un actor en relació amb un contextespecífic. És un concepte clau en relació a la teoria de la performativitat. Segons Judith Butler laperformativitat s’entén com una agència que s’activa i alhora es regula per mitjà de lesconvencions socials. Amb el present text procedim a traduïr “agency” per “agència”, tot i que elterme generalment no té aquesta accepció ni en llengua catalana ni castellana
-
Aquesta hipòtesi també està inspirada en l’aportació d’Alfred Gell. En aquest cas, a: Gell, Aldred (1996). “Vogel’s Net: Traps as Artworks and Artworks as Traps”, a: Journal of Material Culture. 1996 1: 15. En línia:
http://www2.warwick.ac.uk/fac/arts/history/students/modules/hi174/groupc/journal_of_ material_culture-1996-gell-15-38.pdf