Menú Cerrar

BIEL LLINÀS . ARTIST TALK

Cat.

BIEL LLINÀS . ARTIST TALK

 

16.04.2021 | 09.00 h | Xerrada virtual

 

Assistents: 40 alumnes de 3r curs del grau en Belles Arts de la UB, Marc Anglès i Marta Negre. 

 

Activitat coordinada i acompanyada pels professors Marc Anglès (Visualitats Contemporànies) i Marta Negre (Taller de creació II) arrel de la participació de l’artista Biel Llinàs en el Programa Exchange de Homesession (Beca Exchange Belgrade per a artistes Balears). Llinàs ens va rebre des del seu taller de 5m2 i l’activitat es va desenvolupar en format virtual degut al panorama sanitari generat per la Covid_19.

L’objectiu de l’activitat era el d’oferir diversos recursos (metodològics, teòrics, pràctics…) als estudiants, partint de la pràctica i experiència de l’artista.

En primer lloc, els coordinadors van fer una breu presentació de la trajectòria de Llinàs i del programa Polaritats, posant èmfasi en l’interès d’apropar dos àmbits de l’art sovint allunyats, com l’acadèmic i el professional.

Tot seguit, l’artista va aprofitar el concepte de Polaritats per definir la seva pràctica, entenent-la com un espai en què hi conflueixen diversos pols com són la creació artística, la mediació i la recerca. Va destacar tres conceptes clau en la seva obra (espai, individu i experiència) i va puntualitzar que si bé la seva pràctica artística parteix de la pintura, s’acaba materialitzant de manera expandida, apropant-se a les tensions que travessen l’era digital, sintetitzades en conceptes com la societat del rendiment o la biopolítica. A més a més, va destacar el seu interès per temes com l’arquitectura, l’urbanisme i la llar, així com la perspectiva autobiogràfica de molts dels seus projectes.

A partir d’aquí, l’activitat va estructurar-se en dues parts diferenciades:

1. Un cop introduit el marc conceptual i la perspectiva de treball, Llinàs va exposar tres projectes que abarcaven formats com la pintura, la instal·lació o la fotografia, connectant-los amb qüestions com la biopolítica de l’espai urbà, el seu espai de treball o la seva llar. A partir d’aquesta selecció, es pretenia oferir una mirada general a les línies discursives i plàstiques que conformen la seva pràctica a la vegada que es comentaven diversos referents vinculats a les obres. L’exposició “When Attitudes become form” (1969), curada per Harald Szeemann, la pintura “Hard Edge” i el concepte “espai existencial”, de l’arquitecte Juhaani Pallasma van ser algunes de les qüestions que van articular aquesta primera part. Després de visualitzar aquestes obres, així com la relació entre discurs teòric i materialització artística, es va establir un breu diàleg entre Marc Anglès i Biel Llinàs, on es va abordar el paradigma del “white cube” a partir de conceptes com tecnologia, immediació o biopolítica.

 

2. En segon lloc, l’artista va centrar-se en el projecte Shades of White, desenvolupat durant els mesos d’octubre i novembre a Belgrad (Sèrbia) amb la beca atorgada per Homesession i que havia comptat amb la col·laboració de Belgrade AIR,  l’Institut Ramon Llull i l’Institut d’Estudis Baleàrics.

Després d’explicar les característiques de la beca, l’artista va diseccionar les fases del projecte, que proposava una recerca especulativa sobre els incerts orígens del topònim eslau de la ciutat (Beograd o la Ciutat Blanca) a partir d’una aproximació al seu ric patrimoni arquitectònic.

Una vegada realitzada la recerca prèvia, l’artista va considerar que l’inacabable historial de conflictes que havien marcat l’evolució de la ciutat, en contrast amb la simbologia del blanc, un color tradicionalment lligat a la pau i l’estabilitat, seria el punt de partida del projecte. En aquest sentit, The British Encyclopedia of Cities afirma que Belgrad és la ciutat europea sota la qual s’han lliurat el major nombre de batalles.

A partir d’aquí, Llinàs va posar èmfasi en el paper que tindria l’experiència física i psicològica del lloc en el desenvolupament de la proposta, un cop arribat a Sèrbia en l’actual crisi provocada pel Covid-19. Durant el període de residència va realitzar una sèrie de derives urbanes acompanyat d’Eriz Moreno, artista basc que estava desenvolupant un projecte documental sobre l’antiga Yugoslavia. En aquest marc, vam parlar de la figura de Francesco Careri i el seu llibre Walkscapes. El andar como práctica estética, que havia resultat central per alguns projectes recents i que podia ser també d’utilitat per als estudiants. A través d’aquests recorreguts, entesos com a treball de camp, l’artista va començar a generar una cartografia fotogràfica de la ciutat on hi destacaven dos elements arquitectònics amb un destacat potencial poètic. Per una banda, la tela de construcció, que recobria escultures, monuments, vehicles i, fins i tot, persones a l’espai públic. Aquest element ens convidava a reflexionar sobre fenòmens com la protecció i l’ocultació, com a metàfora de les tensions i narratives arrelades a la ciutat. Per una altra banda, hi havia les llambordes i blocs extrets dels carrers i places de la ciutat, que remetien tant als procesos de renovació com de destrucció urbana.

D’aquesta manera, Belgrad es plantejava com un crisol urbà, la història del qual es podia llegir a partir del seu variat patrimoni arquitectònic, que comprèn Kalemegdan, la fortalesa destruida i reconstruida constantment, el Branko Bridge, que travessa el riu Sava, els edificis brutalistes de Nova Belgrad o el Waterfront Project, un projecte urbanístic iniciat el 2014 amb capital estranger i definit com el “Manhattan serbi”, segons el president de l’actual República de Sèrbia.

Així mateix, Llinàs, va exposar estratègies per expandir la xarxa de circulació del projecte, fent-ne partíceps a diversos habitants de la ciutat. Per això, va idear “Tracing White”, una recreació col·lectiva sobre dos fets històrics que vinculaven Belgrad i Zemun, ciutats independents fins fa pocs anys, quan la segona va passar a formar part de la capital. En el segle XII, l’Imperi Hongarès va destruir Belgrad i en va utilizar les pedres per construir Zemun, a l’altra vora del riu Sava i més tard, l’Imperi Bizantí va destruir Zemun i va reconstruir Belgrad amb les mateixes pedres. Aquest esdeveniment històric, servia per a corporeitzar la ruta que havien recorregut aquelles pedres, tot habitant el conflicte. Per això, l’artista va realizar un tour d’anada i tornada (22km) entre ambdós llocs, portant una pedra calcària trobada al parc d’Usce, a Nova Belgrad, un material de construcció present naturalment al territori. La pedra es va anar col·locant en diversos llocs emblemàtics (Genex Towers, Palace of Serbia…) i va obrir la possibilitat d’apropar-nos a la relació que els participants tenien amb aquests edificis i espais, més enllà del seu rerefons històric. D’aquesta manera, rearticulavem present i passat, discurs històric i experiències personals.

Després d’abordar les metodologies del projecte, ens vam centrar en l’exposició Shades of White,  que va tenir lloc a Kulturni Centar Magacin (Belgrad), curada per Gordana Zikic. A partir de les obres que en formaven part, vam poder observar com totes aquelles qüestions exposades amb anterioritat es materialitzaven en formats que anaven des de la fotografia fins a la instal·lació, passant pel dibuix, una intervenció pictòrica site-specific i l’objecte trobat.

Varem destacar sobretot “Acts of removal”, una obra de gran format basada en una tela de construcció on s’hi havia dibuixat el mapa de Belgrad i s’hi havien disposat els blocs i llambordes trobats a l’espai públic. Així s’obria una metàfora sobre una ciutat marcada pel conflicte i sotmesa a un procés de construcció permanent, a partir d’aquests materials vinculats a l’arquitectura.

Finalment, es va donar pas a un torn de preguntes en què es van intercalar les intervencions de Marta Negre, Marc Anglès, Biel Llinàs i diversos alumnes, interessats en saber més detalls sobre com accedir a beques de residència similars i altres canals de suport a l’art emergent i en conèixer els factors que s’han de tenir en compte.

 

Biel Llinàs (Felanitx, 1994). Graduat en Belles Arts, Màster en Gestió del Patrimoni Cultural i Museologia i doctorand a la Facultat de Belles Arts de la UB. La seva pràctica es sitúa entre la creació artística, la mediació i la recerca, amb especial interès per la relació entre individu i espai construït (arquitectònic, urbanístic, pictòric…). És membre fundador de NAAG Collective i ha desenvolupat diversos projectes amb Ada Fuentes, com ara Self storage. Estètiques de l’emergència habitacional i Sobre / Sota la llar.

Ha participat en exposicions en centres com el CCCB, el Centre d’Art Tecla Sala, La Escocesa, Fabra i Coats Fàbrica de Creació, el Casal Solleric, el CC Felanitx, el Museu de Pollença i Can Timoner, entre d’altres. A nivell internacional, ha exposat a la JCE Biennale d’Art Contemporain i a Primal Distance, a cura de Looking Forward (Londres) amb la col·laboració de SAC (Barcelona) i a Kulturni Centar Magacin (Belgrad), on va presentar Shades of White (2020), la seva tercera exposició individual.

Ha estat beneficiari de beques de residència de Fabra i Coats (Barcelona), La Escocesa (Barcelona), Homesession (Barcelona) i Belgrade AIR (Belgrad), Es Far Cultural (Menorca), Konvent (Berga) i La Providence (Occitània). Així mateix, ha rebut la Beca Ciutat Subterrània 04, el II Premi en el Certamen d’Arts Visuals Art Jove IB, la Beca Lab Laika d’Unzip i la Beca de Recerca i Experimentació Artística La Escocesa.

El 2018 comissaria Toni Molins, Raul Páez. Fer-se un lloc en el desert, a la Fundació Arranz-Bravo de L’Hospitalet i el 2020 participa com a mediador en les Visites Dialogades de la Nit de l’Art de Palma.

 


Cast.

 

BIEL LLINÀS . ARTIST TALK

  

16/04/2021 | 09:00 h | Charla virtual

  

Asistentes: 40 alumnos de 3r curso del grado en Bellas Artes de la UB, Marc Anglès i Marta Negre.

 

Actividad coordinada y acompañada por los profesores Marc Anglès y Marta Negre a raíz de la participación del artista Biel Llinàs en el Programa Exchange de Homesession (Beca Exchange Belgrade para artistas Baleares). Llinàs nos recibió desde su taller de 5m2 y la actividad se desarrolló en formato virtual debido al panorama sanitario generado por el Covid_19.

El objetivo de la actividad era ofrecer diversos recursos (metodológicos, teóricos, prácticos …) a los estudiantes, partiendo de la práctica y experiencia del artista.

En primer lugar, los coordinadores hicieron una breve presentación de la trayectoria de Llinàs y del programa Polaritats, poniendo énfasis en el interés de acercar dos ámbitos del arte a menudo alejados, como el académico y el profesional.

A continuación, el artista aprovechó el concepto de Polaritats para definir su práctica, entendiéndola como un espacio en el que confluyen diferentes polos como son la creación artística, la mediación y la investigación. Destacó tres conceptos clave en su obra (espacio, individuo y experiencia) y puntualizó que si bien su práctica artística parte de la pintura, se acaba materializando de forma expandida, acercándose a las tensiones que atraviesan la era digital, sintetizadas en conceptos como la sociedad del rendimiento o la biopolítica. Además, destacó su interés por temas como la arquitectura, el urbanismo y el hogar, así como la perspectiva autobiográfica de muchos de sus proyectos.

A partir de aquí, la actividad se estructuró en dos partes diferenciadas:

1. Una vez introducido el marco conceptual y la perspectiva de trabajo, Llinàs expuso tres proyectos que abarcaban formatos como la pintura, la instalación o la fotografía, conectándolos con cuestiones como la biopolítica del espacio urbano, su espacio de trabajo o su hogar. A partir de esta selección, se pretendía ofrecer una mirada general a las líneas discursivas y plásticas que conforman su práctica a la vez que se comentaban varios referentes vinculados a las obras. La exposición “When Attitudes become form” (1969), curada por Harald Szeemann, la pintura “Hard Edge” y el concepto “espacio existencial”, del arquitecto Juhaani Pallasma fueron algunas de las cuestiones que articularon esta primera parte. Tras visualizar estas obras, así como la relación entre discurso teórico y materialización artística, se estableció un breve diálogo entre el profesor Marc Anglès y Biel Llinàs, donde se abordó el paradigma del “white cube” a partir de conceptos como tecnología, inmediación o biopolítica.

 

2. En segundo lugar, el artista se centró en su proyecto Shades of White, desarrollado durante los meses de octubre y noviembre en Belgrado (Serbia) con la beca otorgada por Homesession y que había contado con la colaboración de Belgrade AIR, el Instituto Ramon Llull y el Instituto de Estudios Baleares.

Después de explicar las características de la beca, el artista diseccionaó las fases del proyecto, que proponía una búsqueda especulativa sobre los inciertos orígenes del topónimo eslavo de la ciudad (Beograd o la Ciudad Blanca) a partir de una aproximación a su rico patrimonio arquitectónico.

Una vez realizada la búsqueda previa, el artista consideró que el inacabable historial de conflictos que habían marcado la evolución de la ciudad, en contraste con la simbología del blanco, un color tradicionalmente ligado a la paz y la estabilidad, sería el punto de partida del proyecto. En este sentido, The British Encyclopedia of Cities afirma que Belgrado es la ciudad europea bajo la cual se han entregado el mayor número de batallas.

A partir de aquí, Llinàs puso énfasis en el papel que tendría la experiencia física y psicológica del lugar en el desarrollo de la propuesta, una vez llegado a Serbia en la actual crisis provocada por el Covid-19. Durante el periodo de residencia realizó una serie de derivas urbanas acompañado de Eriz Moreno, artista vasco que estaba desarrollando un proyecto documental sobre la antigua Yugoslavia. En este marco, hablamos de la figura de Francesco Careri y su libro Walkscapes. El andar como práctica estética, que había resultado central para algunos proyectos recientes y que podía ser también de utilidad para los estudiantes. A través de estos recorridos, entendidos como trabajo de campo, el artista comenzó a generar una cartografía fotográfica de la ciudad donde destacaban dos elementos arquitectónicos con un destacado potencial poético. Por un lado, la tela de construcción, que recubría esculturas, monumentos, vehículos y, incluso, personas en el espacio público. Este elemento nos invitaba a reflexionar sobre fenómenos como la protección y la ocultación, como metáfora de las tensiones y narrativas arraigadas en la ciudad. Por otro lado, había los adoquines y bloques extraídos de las calles y plazas de la ciudad, que remitían tanto a procesos de renovación como de destrucción urbana.

De este modo, Belgrado se planteaba como un crisol urbano, la historia se podía leer a partir de su variado patrimonio arquitectónico, que comprende Kalemegdan, la fortaleza destruida y reconstruida constantemente, el Branko Bridge, que atraviesa el río Sava, los edificios brutalistas de Nueva Belgrado o el Waterfront Project, un proyecto urbanístico iniciado en 2014 con capital extranjero y definido como el “Manhattan serbio”, según el presidente de la actual República de Serbia.

Asimismo, Llinàs, expuso estrategias para expandir la red de circulación del proyecto, haciendo partícipes a varios habitantes de la ciudad. Por ello, ideó “Tracing White”, una recreación colectiva sobre dos hechos históricos que vinculaban Belgrado y Zemun, ciudades independientes hasta hace pocos años, cuando la segunda pasó a formar parte de la capital. En el siglo XII, el Imperio Húngaro destruyó Belgrado y en utilizó las piedras para construir Zemun, en la otra orilla del río Sava y más tarde, el Imperio Bizantino destruyó Zemun y reconstruyó Belgrado con las mismas piedras. Este evento histórico, servía para corporeizan la ruta que habían recorrido aquellas piedras, todo habitante el conflicto. Por ello, el artista realizó un tour de ida y vuelta (22km) entre ambos lugares, llevando una piedra caliza encontrada en el parque de USCE, en Nueva Belgrado, un material de construcción presente naturalmente en el territorio. La piedra se fue colocando en varios lugares emblemáticos (Genex Towers, Palace of Serbia …) y abrió la posibilidad de acercarse a la relación que los participantes tenían con estos edificios y espacios, más allá de su trasfondo histórico. De este modo, se rearticula el presente y pasado, el discurso histórico y las experiencias personales.

Tras abordar las metodologías del proyecto, nos centramos en la exposición Shades of White, que tuvo lugar en Kulturni Centar Magacin (Belgrado), comisariada por Gordana Zikic. A partir de las obras que formaban parte de ésta, pudimos observar como todas aquellas cuestiones expuestas con anterioridad se materializaban en formatos que iban desde la fotografía hasta la instalación, pasando por el dibujo, una intervención pictórica site-specific y el objeto encontrado.

Fuimos destacar sobre todo “Acts of removal”, una obra de gran formato basada en una tela de construcción donde se había dibujado el mapa de Belgrado y se habían dispuesto los bloques y adoquines encontrados en el espacio público. Así se abría una metáfora sobre una ciudad marcada por el conflicto y sometida a un proceso de construcción permanente, a partir de estos materiales vinculados a la arquitectura.

Finalmente, se dio paso a un turno de preguntas en el que se intercalaron las intervenciones de Marta Negre, Marc Anglès, Biel Llinàs y varios alumnos, interesados ​​en saber más detalles sobre cómo acceder a becas de residencia similares y otros canales de apoyo a el arte emergente y en conocer los factores que se deben tener en cuenta.

 

Biel Llinàs (Felanitx, 1994). Graduado en Bellas Artes, Master en Gestión del Patrimonio Cultural y Museología y doctorando en la Facultad de Bellas Artes de la UB. Su práctica se sitúa entre la creación artística, la mediación y la investigación, con especial interés por la relación entre individuo y espacio construido (arquitectónico, urbanístico, pictórico …). Es miembro fundador de Naago Collective y ha desarrollado diversos proyectos con Ada Fuentes, como Self storage. Estètiques de l’emergència habitacional y Sobre / Sota la llar.

Ha participado en exposiciones en centros como el CCCB, el Centro de Arte Tecla Sala, La Escocesa, Fabra y Coats Fábrica de Creación, el Casal Solleric, el CC Felanitx, el Museo de Pollença y Can Timoner, entre otros. A nivel internacional, ha expuesto en la JCE Biennale d’Art Contemporain  y Primal Distance, al cuidado de Looking Forward (Londres) con la colaboración de SAC (Barcelona) y Kulturni Centar magacín (Belgrado), donde presentó Shades of White (2020), su tercera exposición individual.

Ha sido beneficiario de becas de residencia de Fabra y Coats (Barcelona), La Escocesa (Barcelona), Homesession (Barcelona) y Belgrade AIR (Belgrado), Es Far Cultural (Menorca), KONVER (Berga) y La Providencia (Occitania). Asimismo, ha recibido la Beca Ciudad Subterránea 04, el II Premio en el Certamen de Artes Visuales Arte Joven IB, la Beca Lab Laika de Unzip y la Beca de Investigación y Experimentación Artística La Escocesa.

En 2018 comisaría Toni Molins, Raul Páez. Hacerse un lugar en el desierto, en la Fundación Arranz-Bravo de L’Hospitalet y en 2020 participa como mediador en las Visites dialogades de la Noche del Arte de Palma.

 


Eng.

 

BIEL LLINÀS . ARTIST TALK

 

16.04.2021 | 09.00 h | Virtual talk

 

Attendees: 40 3r year students of the Fine Arts degree at Universitat of Barcelona, Marc Anglès and Marta Negre.

 

Activity coordinated and accompanied by professors Marc Anglès and Marta Negre, related to the participation of the artist Biel Llinàs in the Homesession Exchange Program (Exchange Belgrade Grant for Balearic artists). Llinàs received us from his 5m2 workshop. The activity took place virtually due to the health panorama generated by Covid_19.

The purpose of this activity was to offer various resources (methodological, theoretical, practical …) to the students, based on the practice and experience of the artist.

In the first place, the coordinators presentation bravely the trajectory of Llinàs, and the Polaritats program, emphasizing the interest of bringing together two areas of art, that are often far apart, such as academic and professional.

Next, the artist took advantage of the concept of Polaritats to define his practice, understanding it as a space in which different poles converge such as artistic creation, mediation and research. He highlighted three key concepts in his work (space, individual and experience) and pointed out that although his artistic practice starts from painting, it ends up materializing in an expanded way, approaching the tensions that cross the digital age, synthesized in concepts such as society performance or biopolitics. In addition, he highlighted his interest in subjects such as architecture, urbanism and the home, as well as the autobiographical perspective of many of his projects.

From here, the activity was structured in two different parts:

 

1. Once the conceptual framework and the work perspective had been introduced, Llinàs showed three projects that used formats such as painting, installation or photography, adressing issues such as the biopolitics of urban space, his workspace or his home. Based on this selection, it was intended to offer a general look at the discursive and plastic lines that make up his practice, while commenting on various references linked to his works. The exhibition “When Attitudes become form” (1969), curated by Harald Szeemann, the painting “Hard Edge” and the concept “existential space”, by the architect Juhaani Pallasma were some of the topics that articulated this first part. After visualizing these works, as well as the relationship between theoretical discourse and artistic materialization, a brief dialogue was established between Professor Marc Anglès and Biel Llinàs, where the paradigm of the “white cube” was approached from concepts such as technology, immediacy or biopolitics.

 

2. Secondly, the artist focused on his Shades of White project, developed during the months of October and November in Belgrade (Serbia) with the scholarship granted by Homesession and which had had the collaboration of Belgrade AIR, the Ramon Institute Llull and the Institute of Balearic Studies.

After explaining the characteristics of the grant, the artist dissected the phases of the project, which proposed a speculative search on the uncertain origins of the Slavic toponym of the city (Beograd or the White City) based on an approach to its rich architectural heritage.

Once the preliminary search had been carried out, the artist considered that the endless history of conflicts that had marked the evolution of the city, in contrast to the symbolism of white, a color traditionally linked to peace and stability, would be the starting point of the draft. In this sense, The British Encyclopedia of Cities states that Belgrade is the European city under which the largest number of battles have been delivered.

From here, Llinàs emphasized the role that the physical and psychological experience of the place would have in the development of the proposal, once it arrived in Serbia in the current crisis caused by Covid-19. During the residency period, he carried out a series of urban drifts accompanied by Eriz Moreno, a Basque artist who was developing a documentary project on the former Yugoslavia. In this framework, we talk about the figure of Francesco Careri and his book Walkscapes. Walking as an aesthetic practice, which had been central to some recent projects and which could also be of use to students. Through these tours, understood as field work, the artist began to generate a photographic cartography of the city where two architectural elements with outstanding poetic potential stood out. On the one hand, the construction fabric, which covered sculptures, monuments, vehicles and even people in public space. This element invited us to reflect on phenomena such as protection and concealment, as a metaphor for the tensions and narratives rooted in the city.

On the other hand, there were the cobblestones and blocks extracted from the streets and squares of the city, which referred to both renovation and urban destruction processes.

In this way, Belgrade was considered as an urban melting pot, history could be read from its varied architectural heritage, which includes Kalemegdan, the constantly destroyed and rebuilt fortress, the Branko Bridge, which crosses the Sava River, the brutalist buildings of New Belgrade or the Waterfront Project, an urban project started in 2014 with foreign capital and defined as the “Serbian Manhattan”, according to the president of the current Republic of Serbia.

Likewise, Llinàs, presented strategies to expand the circulation network of the project, involving various inhabitants of the city. For this reason, he devised “Tracing White”, a collective recreation of two historical events that linked Belgrade and Zemun, independent cities until a few years ago, when the latter became part of the capital. In the 12th century, the Hungarian Empire destroyed Belgrade and used the stones to build Zemun, on the other bank of the Sava river and later, the Byzantine Empire destroyed Zemun and rebuilt Belgrade with the same stones. This historical event served to embody the route that runs through those stones, all inhabitants of the conflict. For this reason, the artist made a round trip (22km) between both places, taking a limestone in the USCE park, in New Belgrade, a construction material naturally present in the territory. The stone was placed in several emblematic places (Genex Towers, Palace of Serbia …) and opened the possibility of getting closer to the relationship that the participants had with these buildings and spaces, beyond their historical background. In this way, the present and the past, the historical discourse and personal experiences are rearticulated.

After addressing the methodologies of the project, we focused on the Shades of White exhibition, which took place in Kulturni Centar Magacin (Belgrade), curated by Gordana Zikic. From the works that were part of it, we were able to observe how all the issues previously exposed were materialized in formats that ranged from photography to installation, passing through drawing, a specific pictorial intervention of the site and the found object.

We were to highlight above all “Acts of removal”, a large-format work based on a construction canvas where the map of Belgrade had been drawn and the blocks and paving stones found in the public space are found. Thus a metaphor was opened about a city marked by conflict and subjected to a permanent construction process, based on these materials linked to architecture.

Finally, a question time took place in which the interventions of Marta Negre, Marc Anglès, Biel Llinàs and several students were interspersed, interested in knowing more details about how to access similar residency scholarships and other support channels to emerging art and to know the factors that must be taken into account.

 

Biel Llinàs (Felanitx, 1994). Graduated in Fine Arts, Master in Management of Cultural Heritage and Museology and PhD student at the Faculty of Fine Arts of the UB. His practice is situated between artistic creation, mediation and research, with special interest in the relationship between the individual and the built space (architectural, urban, pictorial …). He is a founding member of the Naago Collective and has developed various projects with Ada Fuentes, such as Self storage. Estètiques de l’emergència habitacional and Sobre / Sota la llar.

He has participated in exhibitions at centers such as the CCCB, the Tecla Sala Art Center, La Escocesa, Fabra i Coats Fábrica de Creació, the Casal Solleric, the CC Felanitx, the Pollença Museum and Can Timoner, among others. At the international level, he has exhibited at the JCE Biennale d’Art Contemporain and Primal Distance, under the care of Looking Forward (London) with the collaboration of SAC (Barcelona) and Kulturni Centar magazine (Belgrade), where he presented Shades of White (2020), his third solo exhibition.

He has been a recipient of residency grants from Fabra i Coats (Barcelona), La Escocesa (Barcelona), Homesession (Barcelona) and Belgrade AIR (Belgrade), Es Far Cultural (Menorca), KONVER (Berga) and La Providencia (Occitania) . He has also received the Ciutat Subterrània 04 Grant, the II Prize in the Certamen d’Arts Visuals Art Jove IB, the Lab Laika Grant from Unzip and La Escocesa Artistic Research and Experimentation Grant.

In 2018 he curated Toni Molins, Raul Páez. Fer-se un lloc en el desert, at Fundació Arranz-Bravo in L’Hospitalet, and in 2020 he participated as a mediator in Visites Dialogades of la Nit de l’Art in Palma.

Artículos relacionados