cat.
Entrevista a Laura Llaneli realitzada per Albert Gironès (estudiant de Belles Arts)
1-Què et va semblar l’oportunitat de realitzar un workshop amb estudiants de segon i tercer del grau en Belles Arts? ¿Quina metodologia vas utilitzar ? ¿Va donar bons resultats?
La veritat és que va ser una molt bona experiència. Em va agradar tenir un públic interessat en els projectes i processos artístics que no conegués la meva pràctica. La metodologia utilitzada va ser la de separar la sessió en dos blocs: un primer on els vaig explicar la meva manera de treballar i vaig repassar projectes concrets i un altre en què vam realitzar una part pràctica. Sí, certament considero que va donar molt bons resultats ja que els va semblar proper i ho van entendre bé. La performance final va ser divertida i lligada a l’experiència expositiva i de residència que havia tingut a Valence, França.
2- Des de la teva pròpia experiència com a estudiant del mateix grau fa uns anys, creus que és important generar aquest tipus d’acostaments entre estudiants i professionals del món de l’art?
Sí, totalment. Considero que és molt bo que els estudiants toquin amb aquesta part de realitat. Quan estàs a la facultat, el món de l’art exterior sembla molt abstracte. Quins centres hi ha, convocatòries, com et presentes a elles, quins criteris es segueixen, què pot ser vàlid o què no … tenir a un artista jove acabat de sortir que està navegant entre elles és molt més proper i comprensible que assistir a una xerrada d’algú molt consagrat.
3-El workshop que vas realitzar anava en relació al projecte “Take Five”, generat en la teva residència a art3 de Valence (França). Explica’ns aquesta relació.
Com en cada projecte, al final expositiu és tan sols una de les possibilitats de tantes que has anat descartant pel camí. El fet de repensar el projecte Take Five en format workshop i per a un tipus de públic com és el d’estudiants de Belles Arts em plantejava en part fer un format pedagògic però que sortís del que podria ser per a ells una classe a la facultat. El que vam fer va ser un exercici de traducció de llenguatges similar al del projecte però partint de cançons diferents, ja deixant de banda el tema Take Five. Una altra diferència gran va ser la de portar-lo a la performance, en ser un workshop d’un dia la peça que ells generessin havia de començar i acabar aquí.
4-En la teva obra sovint treballes en col·laboració amb altres artistes i / o professionals d’altres sectors. Per què creus que és així?
Perquè és més divertit i imprevisible. :p Considero que ser artista ja està lluny de ser aquesta persona que ha de conèixer totes les tècniques que vol utilitzar. En el meu cas intento ser raonable i conscient de quan les meves capacitats no arriben a la realització d’alguna cosa. És a dir, si penso que el projecte que tinc lligat de manera teòrica i conceptual requereix una escultura en pedra, no té cap sentit que em posi jo a esculpir quan hauria d’utilitzar molt temps en això i puc trobar algú a qui li motivi el projecte i que ho vagi a fer millor que jo. D’altra banda, el col·laborar amb persones d’altres sectors fa que el teu projecte s’enriqueixi a nivell conceptual. Cadascú pensa els seus projectes en referència a la seva pràctica, però explicar el mateix a algú que treballa en un altre format genera en tots dos unes connexions a les que probablement mai hauries arribat en solitari.
5- Després de més d’un any d’haver realitzat la residència amb art3 en col·laboració amb Homesession, com creus que ha influït aquesta experiència en el teu treball actual?
Realment ha influenciat de manera molt positiva. No només perquè la peça ha evolucionat i s’ha exposat en altres llocs, sinó perquè no es dóna sempre el cas de poder realitzar una bona peça per a una exposició individual que s’entengui en tots els aspectes de manera professional. També les lectures que es donen a l’estranger, en un context totalment desconegut per al teu treball són molt positives. Al final, a Barcelona ens coneixem tots i arriba un moment en què et preguntes si realment estàs fent alguna cosa bona i interessant o simplement ja està validat d’alguna manera per projectes anteriors. Estar en un altre país i veure que el teu projecte s’entén, és ben rebut i la gent ho considera bo, és sempre una reafirmació de que estàs treballant bé.
cast.
Entrevista a Laura Llaneli realizada por Albert Gironès (estudiante de Bellas Artes)
1-Que te pareció la oportunidad de realizar un workshop con estudiantes de segundo y tercero del grado en Bellas Artes? ¿Que metodología utilizaste en él? ¿Dio buenos resultados con el grupo de estudiantes?
La verdad es que fue una muy buena experiencia. Me gustó tener un público interesado en los proyectos y procesos artísticos que no conociese mi práctica. La metodología utilizada fue la de separar la sesión en dos bloques: un primero donde les expliqué mi manera de trabajar y repasé proyectos concretos y otro en que realizamos una parte práctica. Sí, ciertamente considero que dio muy buenos resultados ya que les pareció cercano y lo entendieron bien. La performance final fue divertida y ligada a la experiencia expositiva y de residencia que había tenido en Valence, Francia.
2- ¿Desde tu propia experiencia como estudiante del mismo grado hace unos años, crees que es importante generar este tipo de acercamientos entre estudiantes y profesionales del mundo del arte?
Sí, totalmente. Considero que es muy bueno que los estudiantes toquen con esa parte de realidad. Cuando estás en la facultad, el mundo del arte exterior fuera parece muy abstracto. Qué centros hay, convocatorias, cómo te presentas a ellas, qué criterios se siguen, qué puede ser válido o qué no… tener a un artista joven recién salido que está navegando entre ellas es mucho más cercano y entendible que asistir a una charla de alguien muy consagrado.
3-El workshop que realizaste iba en relación al proyecto “Take Five”, generado en tu residencia en Art3 de Valence (Francia). Explícanos esta relación.
Como en cada proyecto, el final expositivo es tan sólo una de las posibilidades de tantas que has ido descartando por el camino. El hecho de repensar el proyecto Take Five en formato workshop y para un tipo de público como es el de estudiantes de Bellas Artes me planteaba en parte hacer un formato pedagógico pero que saliese de lo que podría ser para ellos una clase en la facultad. Lo que hicimos fue un ejercicio de traducción de lenguajes similar al del proyecto pero partiendo de canciones diferentes, ya dejando de lado el tema Take Five. Otra diferencia grande fue la de llevarlo a la performance, al ser un workshop de un día la pieza que ellos generasen debía empezar y acabar ahí.
4.En tu obra a menudo trabajas en colaboración con otros artistas y / o profesionales de otros sectores. ¿Por qué crees que es así?
Porqué es más divertido e imprevisible. :p Considero que ser artista ya está lejos de ser esa persona que debe conocer todas las técnicas que quiere utilizar. En mi caso intento ser razonable y consciente de cuándo mis capacidades no llegan a la realización de algo. Es decir, si pienso que el proyecto que tengo ligado de manera teórica y conceptual requiere una escultura en piedra, no tiene ningún sentido que me ponga yo a esculpir cuando debería utilizar mucho tiempo en ello y puedo encontrar a alguien a quien le motive el proyecto y que lo vaya a hacer mejor que yo. Por otra parte, el colaborar con personas de otros sectores hace que tu proyecto se enriquezca a nivel conceptual. Cada uno piensa sus proyectos en referencia a su práctica, pero el explicar eso mismo a alguien que trabaja en otro formato genera en ambos unas conexiones a las que probablemente nunca habrías llegado en solitario.
5- Después de más de un año de haber realizado la residencia con Art3 en colaboración con Homesession, como crees que ha influido esta experiencia en tu trabajo actual?
Realmente ha influenciado de manera muy positiva. No sólo porque la pieza ha evolucionado y se ha expuesto en otros lugares, sino porque no se da siempre el caso de poder realizar una buena pieza para una exposición individual que se entienda en todos los aspectos de manera profesional. También las lecturas que se dan en el extranjero, en un contexto totalmente desconocido para tu trabajo son muy positivas. Al final, en Barcelona nos conocemos todos y llega un momento en que te preguntas si realmente estás haciendo algo bueno e interesante o simplemente ya está validado de alguna manera por proyectos anteriores. Estar en otro país y ver que tu proyecto se entiende, es bien recibido y la gente lo considera bueno, es siempre una reafirmación de que estás trabajando bien.