Menú Cerrar

Entrevista a Luke Drozd

cat.

Entrevista a Luke Drozd realitzada per Fabià Claramunt (estudiant de Belles Arts)

1. En la teva obra portes a terme diferents disciplines artístiques com el dibuix, l’escultura, pintura, fotografia, performance, site-specific i altres. ¿Com descriuries la teva actitud de treball?

Treballo des de dos punts de vista. Primer em deixo portar per l’instint. Tinc una actitud de joc, de descobridor. Produeixo de forma instantània i acumulativa. Després faig servir una part més racional, en la qual selecciono i enllaço les meves produccions. Aquesta segona faceta és més rigorosa. Per exemple, de 40 escultures, només 5 les arribo a considerar vàlides. Ser artista no té perquè ser un treball tan seriós. Prefereixo que sigui un treball àgil i alegre. Per a mi, el més important és gaudir treballant. S’ha d’anar fent. No importa si el resultat és bo o dolent. Pel que fa a ser multidisiciplinar, jo no vull forjar una tècnica concreta, sinó anar desenvolupant dinàmiques variades segons l’atzar, el treball i la reflexió. Canviar de disciplina fa que el meu treball no sigui ni obsessiu ni avorrit.

2.Què ens pots dir sobre la teva experiència a Homesession?

És difícil i alhora una sort trobar un espai així. El fet de viure, treballar i exposar en un mateix espai durant sis setmanes m’ha fet connectar directament amb el meu món i el que m’envolta. D’una forma orgànica, he anat trobant els meus propis ritmes de treball. Durant aquesta temporada he pogut treballar tota l’estona. Per no caure en l’obsessió d’un mateix espai de treball, també he sortit al carrer, he passejat per Barcelona, sobretot al voltant de la muntanya de Montjuïc i he recollit objectes, fotografies, etc. Després, a l’espai de Homesession he pogut connectar i vincular els diferents elements de cada petit viatge.

3. Què t’ha semblat el workshop que s’ha realitzat amb els estudiants de Belles Arts?

Hi ha hagut moltes imatges que m’han agradat. Algunes s’assemblen als fragments geomètrics amb els quals treballo. Després les editaré pujant el contrast. El fanzine que hem fet s’ha produït improvisant. Ha estat una activitat col·lectiva molt efervescent i creativa.

4. Com és que no s’ha treballat amb performance al workshop?

La performance és una disciplina bastant nova per a mi. Estic treballant en ella d’una forma intuïtiva i recent. Un altre factor és l’idioma, sense el qual és encara més difícil sentir-se del tot còmode.

5. Aquesta connexió amb l’exterior, com hem vist en altres obres teves, és un element present tant en la teva producció com en el teu imaginari. Sols treballar en equip?

Si. A més, les meves obres estan connectades amb l’obra d’altra gent. Durant deu anys he estat treballant a Londres en un col·lectiu amb els amics i la xicota. Vaig estar també un mes en un workshop de Països Baixos. A banda, a Berlín, vaig treballar amb dos artistes francesos en un projecte que consistia en una revista d’il·lustracions, les quals han estat fetes de forma instantània. Després han estat seleccionades i relacionades entre sí per a la seva maquetació.

6. Gran part de la teva obra està produïda essencialment amb les mans. Abans has esmentat que editaries algunes imatges, i, com hem vist en algunes de les teves fotografies, les edicions que fas digitalment són bàsicament de contrast. Quina és la teva relació amb les noves tecnologies?

La tecnologia és una eina més però no la més important. Les fotografies, per exemple, només són fragments amb el contrast pujat. Semblen productes de Photoshop però només estan lleument editades. Encara que no em tanqui a aquesta eina, em sento més còmode treballant materials.


cast.

Entrevista a Luke Drozd realizada por Fabià Claramunt (estudiante de Bellas Artes)

1. En tu obra llevas a cabo diferentes disciplinas artísticas como el dibujo, la escultura, pintura, fotografía, performance, site-specific y otras. ¿Como describirías tu actitud de trabajo?

Trabajo desde dos puntos de vista. Primero me dejo llevar por el instinto. Tengo una actitud de juego, de descubridor. Produzco de forma instantánea y acumulativa. Después utilizo una parte más racional, en la cual selecciono y enlazo mis producciones. Esta segunda faceta es más rigurosa. Por ejemplo, de 40 esculturas, solo 5 las llego a considerar válidas. Ser artista no tiene porque ser un trabajo tan serio. Prefiero que sea un trabajo ágil y alegre. Para mi, lo más importante es disfrutar trabajando. Se tiene que ir haciendo. No importa si el resultado es bueno o malo. En cuanto a ser multidisiciplinar, yo no quiero forjar una técnica concreta, sino ir desarrollando dinámicas variadas según el azar, el trabajo y la reflexión. Cambiar de disciplina hace que mi trabajo no sea ni obsesivo ni aburrido.

2.¿Qué nos puedes decir sobre tu experiencia en Homesession?

Es difícil y a la vez una suerte encontrar un espacio así. El hecho de vivir, trabajar y exponer en un mismo espacio durante seis semanas me ha hecho conectar directamente con mi mundo y lo que me rodea. De una forma orgánica, he ido encontrando mis propios ritmos de trabajo. Durante esta temporada he podido trabajar todo el rato. Para no caer en la obsesión de un mismo espacio de trabajo, también he salido a la calle, he paseado por Barcelona, sobretodo alrededor de la montaña de Montjüic y he recogido objetos, fotografías, etc. Después, en el espacio de Homesession he podido conectar y vincular los diferentes elementos de cada pequeño viaje.

3.¿Qué te ha parecido el workshop que se ha realizado con los estudiantes de Bellas Artes?

Han habido muchas imágenes que me han gustado. Algunas se parecen a los fragmentos geométricos con los que trabajo. Después las editaré subiendo el contraste. El fanzine que hemos hecho se ha producido improvisando. Ha sido una actividad colectiva muy efervescente y creativa.

4. ¿Cómo es que no se ha trabajado con performance en el workshop?

La performance es una disciplina bastante nueva para mí. Estoy trabajando en ella de una forma intuitiva y reciente. Otro factor es el idioma, sin el cual es aún más difícil sentirse del todo cómodo.

5. Esta conexión con el exterior, como hemos visto en otras obras tuyas, es un elemento presente tanto en tu producción como en tu imaginario. ¿Sueles trabajar en equipo?

Si. Además, mis obras están conectadas con la obra de otra gente. Durante diez años he estado trabajando en Londres en un colectivo con mis amigos y mi novia. Estuve también un mes en un workshop de Países Bajos. A parte, en Berlín, trabajé con dos artistas franceses en un proyecto que consistía en una revista de ilustraciones, las cuales han sido hechas de forma instantánea. Después han sido seleccionadas y relacionadas entre sí para su maquetación.

6. Gran parte de tu obra está producida esencialmente con les manos. Antes has mencionado que editarías algunas imágenes, y, como hemos visto en algunas de tus fotografías, las ediciones que haces digitalmente son básicamente de contraste. ¿Cuál es tu relación con las nuevas tecnologías?

La tecnología es una herramienta más pero no la más importante. Las fotografías, por ejemplo, sólo son fragmentos con el contraste subido. Parecen productos de Photoshop pero solo están levemente editadas. Aunque no me cierre a esta herramienta, me siento más cómodo trabajando materiales.


eng.

Interview with Luke Drozd by Fabià Claramunt (Fine Arts student)

1. Seeing your artwork we were able to observe how you carry out different artistic disciplines, like drawing, sculpture, painting, photography, performance, site specific and other works. How would you describe your attitude towards your work?

I have two different approaches to my work. The first is to let myself get carried away by my intuition. I explore, in a playful way. My manner of production is instantaneous and accumulative. After that, it comes the more rational part, in which I select and connect my accumulated productions. This second facet is more rigorous. Out of 40 sculptures, for example, it could be that I only consider 5 to be valid. Being an artist does not mean having to be solely serious. I prefer viewing it as an agile and cheerful work. For me the most important thing is to enjoy working. You just continue, no matter if the result is good or bad. Concerning being multidisciplinary, I do not want to specialize in one certain technique but rather cultivate different dynamics, which go well with my style of work and line of thought. Trying out a variety of disciplines keeps me from obsessing or getting bored with my work.

2. Has the experience of Homesession Barcelona led you to this line of work, which we can see in this exhibition space? What could you tell us about your experience at Homesession?

It is difficult to find a space like Homesseion and I consider myself lucky. Living, working and exhibiting in the same space during six weeks allowed me to connect in a very direct way with my world and what surrounds me. In an organic way, I found my own rhythm of working. I was able to work all of the time during my stay here. To not become obsessed with being in the same space all of the time, I went out into the street and explored Barcelona, especially the area around Montjüic, collecting objects, taking photos etc. After returning to the studio I would connect and combine the found elements from each little journey.

3. What do you think about the workshop you gave to the Fine Arts students from the University of Barcelona?

The students created a lot of images and objects that I like. Many of the created photos were like the geometric fragments I work with. Afterwards I will edit a few of them and increase the contrast using computer programs. The little magazine we produced together was very spontaneous, which corresponds with my style of work. Carrying out a work as a collective created an atmosphere that promoted creativity outside of the box thinking.

4. Why was it not possible to include performance in the workshop?

For me performance is a very new discipline. I am still working on familiarizing myself with performance. That is why I did not want to give a workshop on performance without knowing more about this art form. Furthermore, language is also an issue. Without a common ground it is very difficult to feel secure enough to transfer knowledge concisely.

5.This connection with the exterior, which we have seen in your other work is a present element in your production as well as your imagination. Do you usually work in collectives?

Yes. In a way my works are connected with other peoples works. I have been working for ten years in a collective comprised of my friends and girlfriend in London. I participated in a workshop for a month in the Netherlands. I have also worked in Berlin with two French artists on a project that consisted of designing an illustrated magazine.

6. A great part of your work is realized by working with your hands. What is your relation with new technologies?

Technology is a further tool, which is important but not the most important. The photos, for example, are only fragments of contrast. They seem to appear like products of Photoshop but are only slightly edited.

Artículos relacionados