cat.
Entrevista amb Chun Chi Wang per Albert Gironès (estudiant de Belles Arts)
- Què pots dir-nos sobre la teva experiència a «Homesession» i les persones amb qui has treballat (artistes, estudiants…)?
Una bulliciosa ciutat sota un sol de justícia. Aquesta és la meva impressió de Barcelona. Durant l’estada a «Homesession», l’organització va crear una plataforma perquè pogués desenvolupar diverses activitats en col·laboració amb els estudiants de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.
- L’exposició final es va dur a terme amb la col·laboració d’altres curadors i artistes convidats. Com va ser l’experiència de treballar amb altres professionals en el mateix espai durant aquests dies?
El que és únic sobre la meva relació amb els artistes convidats i curadors és el que espero d’ells. No vull pressionar-los, sinó que desenvolupin noves formes de comunicar la seva feina als altres! Veig aquests moments de col·laboració com una oportunitat per enriquir el procés de treball.
A l’exposició final, els artistes, a través de l’ús de l’espai preexistent i l’addició de materials, van crear la narrativa a través de les connexions entre els objectes i van canviar les profunditats visuals per desafiar l’experiència normal dels espectadors de l’exposició. No va ser un format específic; hi va haver exposició i performance, de manera que també ens vam haver de comunicar molt per esbrinar quina era la zona de confort de cada artista.
- Què penses de l’acció a Ciutat Vella organitzada pels estudiants? Explica’ns l’experiència.
Quan treballava amb els estudiants, vaig tractar d’inspirar-los perquè alliberessin els sentiments amb valentia, de la mateixa manera que aquesta ciutat s’ha mantingut malgrat els inevitables conflictes, paradoxes i sacrificis. Un cop iniciat el projecte van sorgir coses noves, com les que succeeixen inesperadament en aquesta ciutat.
El projecte de Ciutat Vella tracta sobre la idea de quina manera s’utilitza una plaça pública.
- Com va ser el taller amb els estudiants de primer curs? Quines conclusions treus de l’experiència de treballar amb ells i els seus professors?
El projecte de Ciutat Vella sobre la població estrangera a Barcelona va ser realment interessant: el fet de prendre l’espai públic perquè la gent pogués participar-hi i com l’acció es va convertir en acció social i la pràctica en pràctica social.
La idea del taller amb els estudiants de primer curs era que parlessin entre ells sobre aquest projecte i es produís una retroacció. Per tant, aquesta activitat va aconseguir tant l’objectiu de desenvolupar habilitats de comunicació eficaces com el de desenvolupar habilitats de treball en equip.
- A la conferència vas parlar d’alguns dels projectes que has estat treballant abans de la teva estada a «Homesession», com «Weekendhaus», on vas usar espais fora de circuits d’art tradicional. En quins projectes treballes actualment?
Actualment treballo en el «One year conversation», on em pregunto quin és el paper i la capacitat estètica de la conversa en la contemporaneïtat i entre la necessitat individual i social. Estic interessada en el diàleg sobre la història; m’agrada veure que en el present i el passat, les ciutats, les imatges i els valors són diferents. L’únic que comparteixen són les marques històriques, que crec que són les que conformen la mentalitat d’aquest lloc a través d’obres d’art que comunicaran la seva història i el seu caràcter humanístic.
També treballo amb diverses institucions, galeries i espais d’art intentant crear un diàleg interessant entre les obres d’art i el públic. I intento tenir a prop un equip en qui confiar i la col·laboració de gent preparada per treballar en equip.
cast.
Entrevista con Chun Chi Wang por Albert Gironès (estudiante de Bellas Artes)
- ¿Qué nos puedes decir sobre tu experiencia en «Homesession» y las personas con las que has trabajado (artistas, estudiantes…)?
Una bulliciosa ciudad bajo un sol de justicia. Ésta es mi impresión de Barcelona. Durante la estancia en «Homesession», la organización creó una plataforma para que pudiera desarrollar varias actividades en colaboración con los estudiantes de la Facultad de Bellas Artes de la Universidad de Barcelona.
- La exposición final se llevó a cabo con la colaboración de otros curadores y artistas invitados. ¿Cómo fue la experiencia de trabajar con otros profesionales en el mismo espacio durante estos días?
Lo que es único sobre mi relación con los artistas invitados y curadores es lo que espero de ellos. ¡No quiero presionarles, sino que desarrollen nuevas formas de comunicar su trabajo a los demás! Veo estos momentos de colaboración como una oportunidad para enriquecer el proceso de trabajo.
En la exposición final, los artistas, mediante el uso del espacio preexistente y la adición de materiales, crearon la narrativa a través de las conexiones entre los objetos y cambiaron las profundidades visuales para desafiar la experiencia normal de los espectadores de la exposición. No fue un formato específico; hubo exposición y performance, de forma que también nos tuvimos que comunicar mucho para descubrir cuál era la zona de confort de cada artista.
- ¿Qué piensas de la acción en Ciutat Vella organizada por los estudiantes? Explícanos la experiencia.
Cuando trabajaba con los estudiantes, traté de inspirarles para que liberaran los sentimientos con valentía, del mismo modo que esta ciudad se ha mantenido a pesar de los inevitables conflictos, las paradojas y los sacrificios. Una vez iniciado el proyecto surgieron cosas nuevas, como las que suceden inesperadamente en esta ciudad.
El proyecto de Ciutat Vella trata sobre la idea de qué forma se utiliza una plaza pública.
- ¿Cómo fue el taller con los estudiantes de primer curso? ¿Qué conclusiones sacas de la experiencia de trabajar con ellos y sus profesores?
El proyecto de Ciutat Vella sobre la población extranjera en Barcelona fue realmente interesante: el hecho de tomar el espacio público para que la gente pudiera participar en él y cómo la acción se convirtió en acción social y la práctica, en práctica social.
La idea del taller con los estudiantes de primer curso era que hablasen entre ellos sobre este proyecto y hubiera una retroacción. Así, esta actividad consiguió tanto el objetivo de desarrollar habilidades de comunicación eficaces como el de desarrollar habilidades de trabajo en equipo.
- En la conferencia hablaste de algunos de los proyectos que has estado trabajando antes de tu estancia en «Homesession», como «Weekendhaus», donde usaste espacios fuera de circuitos de arte tradicional. ¿En qué proyectos trabajas actualmente?
Actualmente trabajo en «One year conversation», donde me pregunto cuál es el papel y la capacidad estética de la conversación en la contemporaneidad y entre la necesidad individual y social. Estoy interesada en el diálogo sobre la historia; me gusta ver que en el presente y el pasado, las ciudades, las imágenes y los valores son distintos. Lo único que comparten son las marcas históricas, que creo que son las que conforman la mentalidad de este sitio a través de obras de arte que comunicarán su historia y su carácter humanístico.
También trabajo con varias instituciones, galerías y espacios de arte intentando crear un diálogo interesante entre las obras de arte y el público. Y trato de tener cerca un equipo en quién confiar y la colaboración de gente preparada para trabajar en equipo.
eng.
Interview with Chun Chi Wang by Albert Gironès (student of Fine Arts)
- What can you tell us about your experience at Homesession and the people with whom you have worked (artists, students…)?
A bustling city under a blazing sun, that is my impression of Barcelona. During the stay at Homesession, the organisation created a platform that made it possible to develop various activities in collaboration with students from the Faculty of Fine Arts at the University of Barcelona.
- The final exhibition was carried out with the collaboration of other curators and invited artists. What was the experience like, of working with other professionals in the same space over those days?
What is unique about my relation with the invited artists and curators is what I expect from them. I don’t want to pressurize them so much as I want them to develop new forms of communicating their work to others! I see these moments of collaboration as an opportunity to enrich the working process.
In the final exhibition, the artists through the use of the pre-existing space and additional materials created a narrative via the connections between the objects, changing the visual depth to challenge the spectators’ normal experience of the exhibition. It wasn’t a specific format; there was an exhibition and a performance, so we also had to communicate hard to work out what the comfort zone was for each artist.
- What do you think about the action organised by the students in Ciutat Vella? Tell us about your experience.
When I worked with the students, I tried to inspire them to be brave about liberating their feelings, just as this city has maintained itself despite the inevitable conflicts, paradoxes and sacrifices. Once the project began new things arose, just like those that happen unexpectedly in this city.
The project for Ciutat Vella deals with the idea of how a public square is used.
- What was the workshop with the first year students like? What conclusions did you reach from the experience of working with them and their teachers?
The Ciutat Vella project about the foreign population in Barcelona was really interesting: the fact of taking over a public space so that people could participate in it, and how the action became a social action and the practice a social practice.
The idea of the workshop with the first year students was that they would discuss this project among themselves and give their feedback. So this activity achieved the objective of developing efficient communication skills as much as that of developing skills of team work.
- In the lecture you talked about some of the projects you have been working on before your stay at Homesession, such as “Weekendhaus”, where you used spaces outwith traditional art circuits. What projects are you working on at the moment?
Currently, I’m working on the “One year conversation”, where I ask myself what is the role and aesthetic capacity of conversation in the present day, between the needs of the individual and the social. I’m interested in the dialogue about history: I like to see how in the present and the past, cities, images, and values are different. The only things they share are the historic markers, which I believe are those that configure the mentality of this place through works of art that will communicate their history and humanistic character.
I am also working with various institutions, galleries, and art spaces in the endeavour to create an interesting dialogue between artworks and the public. I try to have at hand a team whom I trust and collaborate with people who are prepared to work as a team.
