Menú Cerrar

Entrevista a Benjamin Collet

cat.

Entrevista a Benjamin Collet realitzada per Fabià Claramunt (estudiant de Belles Arts)

  1. A teva obra hi trobem diferents disciplines artístiques com l’escultura, la instal·lació, el disseny, el vídeo, l’àudio… Quines influències tens en cada un d’aquests camps? I quins van ser els teus inicis en el terreny de l’art?

Vaig néixer a Lió i allà va ser on vaig estudiar Belles Arts fins que em vaig graduar el 2007 i vaig fer el màster el 2009. Les meves influències són molt variades, però el que més ha marcat la meva obra és el fet de seguir els treballs de dissenyadors de moda, com és el cas del jove Simon Porte Jacquemus. En el camp literari, per exemple, mencionaria Adolfo Bioy Casares, que va ser un dels primers autors que vaig llegir. També una de les influències més importants que he rebut és el fet d’haver treballat en el món de l’òpera i de l’escenografia mentre vivia entre Lió i Brussel·les. En aquest àmbit un dels referents més grans que tinc és el del director i escenògraf Romeo Catellucci i, és clar, també els meus amics músics amb qui sempre treballo.

  1. Des d’una escultura de plexiglàs que evoca la pell de Sant Bartomeu a partir de les mesures d’El Modulor de Le Corbusier fins a vídeos amb música trap produïda per tu mateix i photocalls amb els teus dissenys de roba. Cap on dirigeixes la teva feina?

Bé, jo vaig entendre aquesta escultura com un oxímoron. Confrontar la falta de racionalitat de l’espiritualitat que trobem en la religió amb la manera racional d’entendre l’espai de Le Corbusier al voltant d’una realitat, l’home, i com aquesta arriba a ser tan perfecta que pot resultar inquietant. Aquest projecte formava part d’un conjunt exposat que pretenia fer una metàfora dels espais «morts», com espais fantasma, que de vegades trobem a les cases i que no tenen un propòsit funcional —espais suprimits a l’arquitectura racionalista de Le Corbusier—, però que comporten una certa lògica que trenca amb aquest sistema tan perfecte i segellat que suposa aquest tipus d’arquitectura.

D’altra banda, l’ús dels videoclips amb la pròpia música explica moltes coses: la meva intenció de crear una història a partir del material que em trobo allà on vaig, el més quotidià i el més folklòric, moltes vegades generant metàfores entre la ficció i la realitat.

Les meves obres no tenen un mitjà fix, sinó que intento produir amb aquell material que considero més pertinent per elaborar un cert relat. Però, és clar, les influències que un té i els ajuts que un rep —sempre treballo acompanyat— generen un fil conductor que sempre donarà coherència als treballs.

  1. Què ens pots dir sobre la teva experiència a «Homesession» i de les persones amb qui has estat treballant a l’estudi?

Genial! Ha estat una gran experiència amb unes grans persones. He treballat molt còmodament amb els meus amics i amb el meu company Martin, amb qui de vegades em discuteixo —riu—, però que resulta imprescindible per dur a terme els projectes. També amb vosaltres. M’heu tractat de meravella; tot perfecte.

  1. Explica’ns el teu taller amb els estudiants. Quines conclusions treus de la teva experiència de treballar amb estudiants de primer curs i amb els seus professors?

Va estar bé. Ells van estar genials durant el taller. Es tractava d’un photocall muntat amb un croma i uns focus, amb alguns estudiants posant amb els dissenys que vaig preparar per a l’ocasió, mentre que els altres filmaven i feien fotos amb els mòbils, acompanyats d’una mica de música de fons. Tot el material va servir per produir una espècie de tràiler que es va exposar a «Homesession» juntament amb els vestits. L’única cosa que m’hagués agradat és tenir més temps, una setmana, per exemple, per crear aquests vestits amb els mateixos estudiants i que fossin ells els que contribuïssin de forma més directa al meu treball. Però així ja ha estat bé.

  1. Ara que s’acosta la inauguració a «Homesession», com veus el futur? Què vindrà després de tot això?

Tinc diverses invitacions per anar a algunes galeries a Lió, fer un catàleg i al gener anar a Brussel·les a muntar una altra exposició amb altres artistes. D’altra banda, però, no em veig vivint en cap altre lloc que no sigui Lió. No m’agrada gaire l’escena artística tan forta que hi ha en algunes ciutats com Brussel·les o París, ja que, tot i que està bé conèixer-la, pot resultar esgotadora i molt competitiva. Prefereixo els ambients més relaxats i treballar al meu estudi en col·laboració amb altres persones.

M’agradaria seguir treballant amb la música i el disseny. És un camí que m’agrada i on crec que puc millorar i descobrir moltes coses i, en algun futur, culminar la meva carrera amb una òpera produïda per mi.

Moltes gràcies a tots per l’experiència. Espero tornar aviat a Barcelona!


cast.

Entrevista a Benjamin Collet realizada por Fabià Claramunt (estudiante de Bellas Artes)

  1. En tu obra encontramos distintas disciplinas artísticas como la escultura, la instalación, el diseño, el video, el audio… ¿Qué influencias tienes en cada uno de estos campos? ¿Y cuáles fueron tus inicios en el terreno del arte?

Nací en Lyon y allí fue donde estudié Bellas Artes hasta que me gradué en 2007 e hice el máster en 2009. Mis influencias son muy variadas, pero lo que más ha marcado mi obra es el hecho de seguir los trabajos de diseñadores de moda, como es el caso del joven Simon Porte Jacquemus. En el ámbito literario, por ejemplo, mencionaría a Adolfo Bioy Casares, que fue uno de los primeros autores que leí. También una de las influencias más importantes que he recibido es el hecho de haber trabajado en el mundo de la ópera y de la escenografía mientras vivía entre Lyon y Bruselas. En este ámbito, uno de los mayores referentes que tengo es el del director y escenógrafo Romeo Catellucci y, evidentemente, también mis amigos músicos con los que siempre trabajo.

  1. Desde una escultura de plexiglás que evoca la piel de san Bartolomé a partir de las medidas de El Modulor de Le Corbusier, hasta videos con música trap producida por ti mismo y photocalls con tus diseños de ropa. ¿Hacia dónde diriges tu trabajo?

Bien, yo entendí esta escultura como un oxímoron. Confrontar la falta de racionalidad de la espiritualidad que encontramos en la religión con la forma racional de entender el espacio de Le Corbusier acerca de una realidad, el hombre, y cómo ésta llega a ser tan perfecta que puede resultar inquietante. Este proyecto formaba parte de un conjunto expuesto que pretendía hacer una metáfora de los espacios «muertos», como espacios fantasma, que a veces encontramos en las casas y que no tienen un propósito funcional —espacios eliminados en la arquitectura racionalista de Le Corbusier—, pero que conllevan una cierta lógica que rompe con este sistema tan perfecto y sellado que supone este tipo de arquitectura.

Por otro lado, el uso de los videoclips con la música propia explica muchas cosas: mi intención de crear una historia a partir del material que encuentro allá dónde voy, el más cotidiano y el más folclórico, muchas veces generando metáforas entre la ficción y la realidad.

Mis obras no tienen un medio fijo, sino que trato de producir con ese material que considero más pertinente para elaborar un cierto relato. Pero, claro, las influencias que uno tiene y las ayudas que uno recibe —siempre trabajo acompañado— generan un hilo conductor que siempre dará coherencia a los trabajos.

  1. ¿Qué nos puedes decir sobre tu experiencia en «Homesession» y sobre las personas con las que has estado trabajando en el estudio?

¡Genial! Ha sido una gran experiencia con unas grandes personas. He trabajado muy cómodamente con mis amigos y con mi compañero Martin, con quien a veces discuto —se ríe—, pero que resulta imprescindible para llevar a cabo los proyectos. También con vosotros. Me habéis tratado de maravilla; todo perfecto.

  1. Explícanos tu taller con los estudiantes. ¿Qué conclusiones sacas de tu experiencia de trabajar con estudiantes de primer curso y con sus profesores?

Estuvo bien. Ellos estuvieron geniales durante el taller. Se trataba de un photocall montado con un croma y unos focos, con algunos estudiantes posando con los diseños que preparé para la ocasión, mientras los demás filmaban y hacían fotos con los móviles, acompañados de un poco de música de fondo. Todo el material sirvió para producir una especie de tráiler que se expuso en «Homesession» junto con los vestidos. La única cosa que me hubiera gustado es tener más tiempo, una semana, por ejemplo, para crear estos vestidos con los propios estudiantes y que fueran ellos los que contribuyeran más directamente a mi trabajo. Pero así ya ha estado bien.

  1. Ahora que se acerca la inauguración en «Homesession», ¿cómo ves el futuro? ¿Qué vendrá después de todo esto?

Tengo varias invitaciones para ir a algunas galerías en Lyon, hacer un catálogo y en enero ir a Bruselas a montar otra exposición con otros artistas. Aun así, por otro lado, no me veo viviendo en ningún otro lugar que no sea Lyon. No me gusta demasiado la escena artística tan fuerte que hay en algunas ciudades como Bruselas o París, ya que, a pesar de que está bien conocerla, puede resultar agotadora y muy competitiva. Prefiero los ambientes más relajados y trabajar en mi estudio en colaboración con otras personas.

Me gustaría seguir trabajando con la música y el diseño. Es un camino que me gusta y en el que creo que puedo mejorar y descubrir muchas cosas y, en algún futuro, culminar mi carrera con una ópera producida por mí.

Muchas gracias a todos por la experiencia. ¡Espero volver pronto a Barcelona!


eng.

Interview with Benjamin Collet by Fabià Claramunt (Fine Art student)

  1. In your work we find different artistic disciplines like sculpture, installation, design, video, audio…what are your influences in each one of these fields? And what were your origins in the terrain of art?

I was born in Lyon and that was where I studied Fine Art until I graduated in 2007 and in 2009 I did my MA. My influences are very varied, but what has most marked my work, is the fact of following the work of fashion designers, such as in the case of the young Simon Porte Jacquemus. In the literary field, for example, I would mention Adolfo Bioy Casares, who was one of the first authors I read. Also, one of the most important influences I have received is that of having worked in the world of opera and scenography while I lived between Lyon and Brussels. In this field one of the greatest references I have is the director and stage designer Romeo Catellucci and, obviously, also my musician friends with whom I always work.

  1. From a Plexiglas sculpture that evokes the skin of Saint Bartholomew based on the measurements of “The Modulor” by Le Corbusier, to the videos with trap music produced by yourself and photo-calls with your clothing designs. Where are you heading with your work?

Well, I understood this sculpture as an oxymoron. To confront the lack of rationality of spirituality we find in religion with Le Corbusier’s rational manner of understanding space around a reality, man, and how this ends up being so perfect that it can end up being quite disturbing. This project formed part of a group of exhibited work that aimed to create a metaphor for dead spaces, like the phantom spaces that we sometimes find in houses which don’t have a functional purpose – spaces deleted by the rationalist architecture of Le Corbusier—, but which imply a certain logic that breaks with the ever so perfect and hermetic system supposed by this type of architecture.

On the other hand, the use of video-clips with the music in itself explains many things: my intention is to create a story through the material I find wherever I go, everyday stuff as well as the most folkloric, frequently generating metaphors between fiction and reality.

My works don’t use a standard medium so much as I try to produce with the material that I consider most pertinent for the elaboration of a certain story. But it’s clear, the influences one has and the help one receives – I always work accompanied – generate a narrative thread that always lends coherence to the work.

  1. What can you tell us about your experience at Homesession and the people with whom you have been working in the studio?

Fantastic! It has been a great experience with some great people. I’ve been very comfortable working with my friends and my companion Martin, with whom I sometimes quarrel (he laughs), but who is essential for carrying out the projects. With all of you, as well. You’ve treated me marvellously; all perfect.

  1. Tell us about your workshop with the students. What conclusions did you reach from your experience of working with students from the first year and their teachers?

It was good. They were great during the workshop. It was a photo-call set up with a chroma key background and some spotlights, with some students posing with the designs I prepared for the occasion, while the others filmed and took photographs with their mobile phones, to the accompaniment of a bit of background music. All the material served to produce a sort of trailer that I exhibited at Homesession along with the outfits. The only thing I would have liked to have is a bit more time, a week, for example, to create these outfits with the students themselves so that they could contribute to my work more directly. But it was also good like this.

  1. Now that the opening at Homesession is approaching, how do you see the future? What comes after all of this?

I’ve got several invitations to go to various galleries in Lyon, to make a catalogue, and to go, in January, to Brussels to set up another exhibition with other artists. On the other hand, however, I don’t see myself living anywhere but Lyon. I don’t like the weighty art scene there is in some cities like Brussels or Paris, as although it’s good to be familiar with it, it can end up being exhausting and very competitive. I prefer more relaxed ambits, working in my studio in collaboration with other people.

I would like to carry on working with music and design. It’s a path I like and one where I believe I can improve and discover many things, and sometime in the future, culminate my career with my own opera production.

Many thanks to all of you for the experience. I hope to return soon to Barcelona!

Artículos relacionados