Menú Cerrar

ENTREVISTA A THIERRY LIEGEOIS

 

Cat.

Entrevista a Thierry Liegeois realitzada per Júlia García Bofill.

 

1- Com explicaries la teva inquietud pels objectes de rebuig? Com intervenen en el teu procés creatiu?

Generalment, els objectes que recupero no tenen un us directe en la meva pràctica, és més una qüestió de col·leccionar. Però l’observació i el détournement del que composa una ciutat: els objectes quotidians, els materials de construcció, les pràctiques artesanals que trobem al carrer, en un habitatge o en un restaurant, són un vocabulari que jo puc utilitzar. Aquests objectes serviran de mitjà de “comunicació” ja que són familiars per a les persones que visitaran l’exposició.

Els objectes abandonats y de rebuig m’interessen de la mateixa manera, ja que sovint són objectes corrents, i no pas rareses, y aquest fet els dona un interès sociològic.

 

2-Quin tipus de projecte estàs preparant durant la teva residencia a Homesession? Com el relacionaries amb el teu treball anterior?

El meu treball s’alimenta del context en el que es produeix. Per això, quan vaig arribar a Barcelona, vaig tenir la idea de treballar en “concrecions”  de varies arquitectures de la ciutat utilitzant l’estètica dels souvenirs. El que em va interessar dels souvenirs va ser el seu aspecte tècnic. S’empren els coneixements locals com el trencadís de Barcelona, per exemple, i a la vegada obeeixen a un clixé. M’agrada confrontar els clixés per pertorbar-los, canviar-los.

Després, quan vaig arribar a Barcelona, em vaig adonar que els seus habitants deixen molts objectes al carrer, realment hi ha de tot. Com si la ciutat regurgités un excés d’objectes. Així que vaig decidir produir una exposició utilitzant aquests objectes i materials, tants com fos possible, sense caure en l’arxiu o la col·lecció, però mantenint-me en aquesta idea dels souvenirs. Vaig decidir unir-los de varies maneres, usant per un costat la tècnica del trencadís, l’art de crear patrons o figures juxtaposant fragments, però també el dels “pinxos”, que al cap i a la fi son una pila de diferents materials, colors i textures atractives i molt ben presentades, però sovint del ordre del “menjar brossa”. També trobem aquesta idea d’apilar en l’arquitectura d’alguns barris plens de colors amb moltes botigues petites estèticament sobrecarregades.

La idea que va sorgir dels meus objectes es la abundància sense bellesa i una forma de despreocupació ecològica que certament es deu al costat turístic de Barcelona

 

3- Intueixes que aquest projecte pugui tenir una continuïtat més enllà de Homesession? Si es així, ens podries avançar alguna informació?

Sempre he treballat amb el present, de com ens atabala y no de com el somiem.

L’exercici d’acoblar material heterogeni i el reciclatge son part del meu treball plàstic. La col·lecció, el recollir i el desig de posar a l’alçada dels ulls el que habitualment es troba al terra, també. Així que la investigació a Homesession és una continuació de la meva pràctica. No obstant això, aquesta residència ha estat una oportunitat per a dur la meva pràctica un pas més enllà. El tipus d’acoblament treballat és nou per a mi, també el tipus d’objectes emprats, molt pop, de gran consum.

Per tant, sens dubte hi haurà una continuïtat, però no puc predir en quina forma. La continuïtat només és visible a posteriori.

 

4- Has participat com artista en el programa Polaritats, que duem a terme en col·laboració amb la Universitat de Barcelona, fent una xerrada per als alumnes. Ens pots explicar la teva experiència? Com creus que el teu treball pot dialogar amb els joves estudiants d’art?

Generalment, no m’agrada la posició del conferenciant. Aquest està vinculat al context, que sobreentén que allò que diu és necessàriament interessant, ja que és l’orador. Tot i això, durant aquest intercanvi a la Universitat de Barcelona, vaig entendre que es tractava més de compartir la meva experiència amb els estudiants. La meva experiència com a artista, les oportunitats que sorgeixen i les trampes a evitar…

Es la primera vegada que he tingut algú amb mi per a traduir. Ha sigut realment agradable, ja que pogut tenir més temps per a tenir el discurs el més construït possible. Generalment, soc una mica lliure, i no necessàriament em poso a parlar del més essencial.

Crec que els estudiants recordaran allò que els interessi i rebutjaran la resta. Això els permetrà, sobre tot, trobar el seu propi posicionament.

 

5- En la teva presentació, vas dedicar especial atenció a comentar dos dels teus vídeos. Per quin motiu els consideres especialment interessants?

Aquests dos vídeos “Rise and fall” i “Rise and fall 2 : unblock the horizon” son diferents a tot e que he produït fins ara. Expliquen la història de grupuscles emmascarats, mig obrers, mig bufons, còmics i inquietants que reactiven llocs abandonats.

Aquesta sèrie de vídeos tracta el col·lectiu i la apropiació temporal de l’espai públic o privat, i oscil·la entre el poètic i el polític.

Avui les persones surten i s’organitzen cada vegada més per a recuperar una mica de poder i proposar alternatives a la nostra forma de consumir, usar l’espai, canviar el comportament… La roba i la màscara són part d’aquestes eines de comunicació: armilles grogues, Anonymous, Pussy riot, les dones xilenes amb els ulls embenats,…

La resta del meu treball és bastant solitari, això no és el que  volia mostrar als estudiants. Prefereixo animar-los a ser actors passius en lloc d’observadors de la societat.


 

Cast.

Entrevista a Thierry Liegeois realizada por Júlia García Bofill.

 

1- Como explicarías tu inquietud por los objetos desechados? Como intervienen en tu proceso creativo?

Por lo general, los objetos que recupero no tienen un uso directo en mi práctica, es más bien para coleccionar. Pero la observación y el détournement de lo que compone una ciudad: los objetos cotidianos, los materiales de construcción, las prácticas artesanales, que encontramos en la calle, en una vivienda o en un restaurante, son un vocabulario que yo puedo utilizar. Estos objetos servirán de medio de «comunicación» ya que son familiares para las personas que visitarán la exposición.

Los objetos abandonados y los desechos me interesan de la misma manera, ya que a menudo son objetos corrientes y no rarezas, y este hecho les da un interés sociológico.

 

2- Que tipo de proyecto estas preparando durante tu residencia en Homesession? Como lo relacionarías con tu trabajo anterior?

 

Mi trabajo se alimenta del contexto en el que se produce. Por eso, cuando llegué a Barcelona, ​​tuve la idea de trabajar en «concreciones» de varias arquitecturas de la ciudad utilizando la estética de los souvenirs. Lo que me interesó de los souvenirs fue su aspecto técnico.  Se utilizan los conocimientos locales como el mosaico de Barcelona, ​​por ejemplo, y a la vez obedecen a un cliché. Me gusta confrontar los clichés para perturbarlos, cambiarlos.

Luego, cuando llegué a Barcelona, ​​me di cuenta de que sus habitantes dejan muchos objetos en la calle, realmente hay de todo. Como si la ciudad regurgitara un exceso de objetos. Así que decidí producir una exposición utilizando estos objetos y materiales, tantos como fuera posible, sin caer en el archivo o la colección, pero manteniéndome en esta idea de los souvenirs. Decidí ensamblarlos de varias maneras, usando por un lado la técnica del mosaico, el arte de crear patrones o figuras yuxtaponiendo fragmentos, pero también el de los pinchos, que al fin y al cabo son una pila de diferentes materiales, colores y texturas atractivas y muy bien presentadas, pero a menudo del orden de la “comida basura”. También encontramos esta idea de apilar en la arquitectura de algunos barrios muy coloridos con muchas tiendas pequeñas estéticamente sobrecargadas.

La idea que surgió de mis objetos es la abundancia sin belleza y una forma de despreocupación ecológica que ciertamente se debe al lado turístico de Barcelona.

 

3- Intuyes que este proyecto vaya a tener una continuidad más allá de Homesession? Si es así, nos podrías dar algún adelanto?

Siempre he trabajado con el presente, del modo que nos agobia y no tal como lo soñamos.

El ensamblaje heterogéneo y el reciclaje son parte de mi trabajo plástico. La colección, el recoger y este deseo de poner a la altura de los ojos lo que habitualmente está en el suelo, también. Así que la investigación en Homesession es una continuación de mi práctica. Sin embargo, esta residencia fue una oportunidad para llevar esta práctica un paso más allá. Este tipo de ensamblaje es nuevo para mí, también el tipo de objetos, muy pop, de gran consumo.

Por lo tanto, sin duda habrá una continuidad, pero no puedo predecir en qué forma. La continuidad solo es visible a posteriori.

 

4- Has participado como artista en el programa Polaritats, que llevamos a cabo en colaboración con la Universidad de Barcelona, dando una charla para los alumnos. Nos puedes contar tu experiencia? Como crees que tu trabajo puede dialogar con los jóvenes estudiantes de arte?

Por lo general, no me gusta la posición del conferenciante. Éste está vinculado al contexto que sobreentiende  que aquello que dice es necesariamente interesante ya que es el orador. Sin embargo, durante este intercambio en la Universidad de Barcelona, entendí que se trataba más de compartir mi experiencia con los estudiantes. Mi experiencia como artista, las oportunidades que surgen y las trampas a evitar…
Es la primera vez que he tenido alguien conmigo para traducir. Ha sido realmente agradable porque me ha dejado más tiempo para tener el discurso lo más construido posible. Por lo general, soy un poco libre y no necesariamente me pongo a hablar de lo esencial.
Creo que los estudiantes recordarán lo que les interese y rechazarán el resto. Esto les permite sobre todo encontrar su propio posicionamiento.

 

5- En tu exposición, dedicaste especial atención a comentar dos de tus vídeos. Por qué motivos los consideras especialmente interesantes?

Estos dos videos “Rise and fall” y “Rise and fall 2 : unblock the horizon” son distíntos a todo lo que he producido hasta ahora. Cuentan la historia de grupúsculos enmascarados, medio obreros, medio bufones, cómicos e inquietantes que reactivan lugares abandonados. Esta serie de videos trata lo colectivo y la apropiación temporal del espacio público o privado, y oscila entre lo poético y lo político.

Hoy las personas salen y se organizan cada vez más para recuperar un poco de poder y proponer alternativas a nuestra forma de consumir, usar el espacio, cambiar el comportamiento … La ropa i la máscara son parte de estas herramientas de comunicación: chalecos amarillos, Anonymous, Pussy riot, las mujeres chilenas con los ojos vendados, …

El resto de mi trabajo es bastante solitario, esto no es lo que quería mostrar a los estudiantes, prefiero alentarlos a ser un actor en lugar de un observador de la sociedad.


 

Eng.

Thierry Liegeois interviewed by Júlia García Bofill.

 

1- How would you explain your interest in discarded objects you find? How do they intervene in your creative process?

Usually, the objects that I find don’t have a direct use in my practice, it is just for collecting. But the observation and détournement of what makes up a city: everyday objects, construction materials, craft practices, that we find in the street, in a house or in a restaurant, are a kind of vocabulary that I can use. These objects will serve as a way of «communication» as they are familiar to the people who will visit the exhibition.

Abandoned objects and wastes interest me in the same way, since they are often ordinary objects and not oddities, and this fact gives them a sociological interest.

 

2- What kind of project are you working on during your residency at Homesession? How would you relate it to your previous works?

My work drows on the context in which it is produced. That is why, when I arrived in Barcelona, ​​I had the idea of ​​working on «concretions» of several city architectures using the aesthetics of souvenirs. What interested me about souvenirs was their technical aspect, they use local knowledge such as the mosaic of Barcelona, ​​for example, and at the same time they obey a cliché. I like to confront the clichés to disturb them, change them.

Then, when I arrived in Barcelona, ​​I realized that its inhabitants leave many objects on the street, you can find anything. As if the city regurgitated an excess of objects. I decided to produce an exhibition using these objects and materials, as many as possible, avoiding making up an archive or a collection, but keeping this idea of ​​souvenirs. I decided to assemble them in several ways, using on the one hand the technique of mosaic, the art of creating patterns or figures juxtaposing fragments, but also the technique of the Pinxos, which after all are a stack of different materials, colors and attractive textures very well presented, but often of the order of «junk food». We also find this idea of ​​stacking in the architecture of some very colorful neighborhoods with many aesthetically overloaded small stores.

The idea that emerged from my objects is the abundance without charm and a form of ecological carefreeness that is certainly due to the tourist side of Barcelona.

 

3- Do you think that this project will have continuity beyond Homesession? If so, could you give us a preview?

I have always worked with the present, in the way that overwhelms us but not as we dream about it.

Heterogeneous assembly and recycling are part of my plastic work. The collection, picking up, and this desire to put at the level of the eyes what is usually on the ground, too. So the research in Homesession is a continuation of my practice. However, this residence was an opportunity to take this practice one step further. This type of assembly is new to me, also the type of objects, very pop, of great consumery.

Therefore, there will certainly be continuity, but I cannot predict in what way. Continuity is visible only afterwards.

 

4- You have participated as an artist in the Polaritats program we have in collaboration with the University of Barcelona, giving a talk for the art students. Can you tell us a bit about your experience? How do you think your work can dialogue with young art students?

Usually, I don’t like the speaker’s position. He is linked to the context that presupposes that what he says is necessarily interesting since he is the speaker. However, during this exchange at the University of Barcelona, ​​I understood that it was more about sharing my experience with the students. My experience as an artist, the opportunities that arise, and the pitfalls to avoid …

It’s the first time I’ve had someone with me to translate. It has been really nice because it had more time to construct better my speech. Usually, I’m a little free and I don’t necessarily start talking about the essentials.

I think students will remember what interests them, and will reject the rest. This allows them, above all, to find their own positioning.

 

5- In your presentation, you showed special attention commenting two of your videos. Why do you consider them especially interesting?

These two videos «Get up and fall» and «Get up and fall 2: unlock the horizon» are different from everything I’ve produced so far. They tell the story of masked little groups, half workers, half jesters, comedians and disturbing people who reactivate abandoned places. This series of videos deals with the collective and temporary appropriation of public or private space, and oscillates between the poetic and the political.

Today people leave and organize more and more to recover some power and propose alternatives to the way we consume, use space, change behaviour … Clothes and mask are part of these communication tools: yellow vests, Anonymous, Pussy riot, Chilean women blindfolded, …

The rest of my work is quite lonely, this is not what I wanted to show students, I prefer to encourage them to be an actor rather than an observer of society.

Artículos relacionados